En futbol, tenir el control de la pilota és una de les claus per guanyar partits i això, el FC Barcelona ho sap molt bé perquè ho ha practicat durant molts anys, des que el gran Johan Cruyff ens va regalar la seva filosofia. I si traslladem aquest concepte a l’àmbit de la comunicació, aquells que ens dediquem a la gestió de les crisis sabem que el silenci no és rendible. Perquè, si en una crisi tu no dones la teva versió algú altre donarà la seva. I no cal confondre silenci amb prudència; tots dos són compatibles, encara que la crisi ens vagi en contra. En aquest cas, perdre la pilota és el silenci i no lluitar-la és la prudència.

Al Barça li està passant una mica això, que està confonent el silenci amb la prudència en tot el cas Negreira i l’entorn està guanyant el partit, sembrant el dubte i el rumor permanent davant d’uns fets que fan tota la pinta de no ser aigua clara.

Independentment, però, de si el FC Barcelona va ser honest o no en els objectius de la contractació dels serveis de José Maria Enríquez Negreira, la reputació del club s’ha de defensar, com ho faria o ho hauria de fer qualsevol corporació. El Barça, seguint amb el símil futbolístic, hauria d’haver tingut la pilota en tot moment, anticipant-se, essent molt contundent en la resposta i marcant el camí de totes les accions que tocava posar en marxa per aclarir els fets. No fa falta saber exactament què va passar per defensar la marca.

El que ha passat, però, ha estat just el contrari. Tothom, i especialment els mitjans de comunicació, ha parlat i ha ficat cullerada en el cas Negreria, menys el club afectat. El Barça segueix persistint en un silenci que no beneficia ni el seu prestigi ni la seva reputació. I evidentment que s’han d’obrir investigacions externes i evidentment que els resultats trigaran a saber-se, però mentrestant es poden dir i es poden fer moltes coses, menys callar i aguantar el xàfec.

En les crisis, no serveix allò de veure-les passar, deixar que la tempesta amaini o esperar que la situació remunti per si sola. Quan això succeeix, el que passa és que el relat dels altres, el de la resta d’interlocutors, qualla i es fa fort i tothom acaba per comprar-lo encara que no sigui cert, encara que no sigui ben bé el que ha passat. 

La sospita sobre el Barça es pot convertir en eterna si el club no ho talla d’arrel. I no ho està fent, deixant la sensació entre socis i simpatitzants que aquest és un partit on han abaixat els braços abans de començar-lo a jugar. Quina etiqueta li quedarà al Barça cada vegada que l’àrbitre li piti un penal a favor o li doni la raó en una jugada polèmica? 

Però el partit encara es pot guanyar.