He posat un interrogant en el títol d’aquest post amb total premeditació perquè penso que resumeix molt bé el moment actual dels mitjans de comunicació en el sentit que molts d’ells, per intentar superar la situació de crisi en la que estan immersos, viuen un veritable calvari fruit dels múltiples compromisos assolits amb el món privat i amb el món públic.

El model pel qual han optat molts mitjans de comunicació, la majoria de les grans capçaleres, els grans grups audiovisuals i alguns dels petits, és el d’un finançament submergit mitjançant acords de col·laboració públics o privats que res tenen a veure amb la publicitat.

La conseqüència immediata d’aquests acords és un producte informatiu distorsionat, sobre el qual pesa una gran llosa que fa inviable publicar certes informacions o parlar de segons qui. O al contrari, que obliga els mitjans de comunicació a parlar de segons qui i a publicar determinades informacions siguin o no siguin periodístiques.

Si a aquesta situació hi afegim el mal moment que viu el periodisme, amb redaccions plenes de desencisats, amb sous miserables, amb una alta rotació de professionals i amb condicions absolutament precàries, com podem esperar que un periodista mostri avui algun tipus d’interès per les informacions que ha de cobrir? I si a més, aquí hi sumem el paper de les xarxes socials com a font d’informació, cada vegada amb major protagonisme, dels mitjans de comunicació tradicionals el resultat final és un còctel explosiu que fa que, per una banda, tinguem uns mitjans de comunicació totalment encotillats, amb un grau de dependència excessiu de la trucada telefònica d’aquella empresa o d’aquella administració i, que per altra banda, tinguem informacions amb un baix nivell de qualitat, poc creïbles, gens contrastades i que en només un dia poden arribar a tenir un munt de versions diferents.

Vist així, pot semblar dramàtic però des del punt de vista de la comunicació corporativa allò que tenim davant és un repte enormement interessant. A nosaltres, malgrat la contradicció de la nostra feina, d’haver d’estar al costat dels clients, ens toca seguir defensant unes relacions estrictament professionals amb els mitjans de comunicació i amb els professionals del periodisme, transmetent coneixement i actuant amb transparència per aconseguir informacions dignes i de qualitat.

Molts poden dir que aquesta és una etapa daurada pels gabinets de comunicació perquè és possible col·locar qualsevol informació.

S’equivoquen els que pensen així, el moment actual ens està duent a una asfíxia informativa i a la creença per part dels empresaris i de les administracions públiques que tots els mitjans estan en venda i si això tingues continuïtat, ens duria a la desaparició de la nostra feina, perquè aquesta seria fàcilment substituïble per un talonari.

Potser que ens comencem a amoïnar i comencen treballar per aportar als mitjans i als periodistes un bri d’esperança professional i de qualitat de la informació.