Tot just aquest 2015 fa 20 anys de la creació de Síntesi, i mirant enrere un s’adona de com ha canviat la comunicació en aquest temps, que pot semblar molt poc però que en termes de comunicació ha estat una eternitat, ja que hem passat de la prehistòria a l’edat moderna.

No fa tant, una mica més de 20 anys, que la comunicació per a la majoria d’empreses i organitzacions, a excepció de les grandíssimes corporacions, es limitava a una entesa amb l’impressor. Aquest feia el paper de millorar continguts, decidint en realitat el discurs corporatiu, determinant el disseny i, per tant, garantint l’aplicació de la identitat corporativa i traduint en materials els canals de comunicació de l’empresa, que aleshores es limitaven bàsicament a butlletins, catàlegs i fulletons. Per entendre’ns, les primeres estratègies de comunicació empresarial no es comencen a aplicar al nostre país fins ben entrats els anys 70 del segle passat.

Fins que no van aparèixer nous agents en les polítiques de comunicació, primer els dissenyadors -ara els anomenaríem directors d’art, que sempre queda millor- i molt després, cap a finals dels anys 80, els experts i consultors en matèria de comunicació -fins aquell moment eren simples redactors de continguts-, les polítiques comunicatives es limitaven a tenir mínimament informats nuclis reduïts d’interlocutors a l’entorn de les organitzacions i en la majoria de casos, la comunicació interna ni apareixia ni se l’esperava. De fet, avui dia encara és l’hora que moltes empreses han de donar el primer pas per comunicar entre els seus interlocutors interns.

I mentre uns encara estan a les beceroles de la comunicació, aquesta s’ha transformat, i com passa amb l’electricitat, avui podríem afirmar que sense comunicació el món no funciona. Avui comunicar s’ha convertit en una complexitat. No solament has de tenir informats els teus interlocutors més immediats, sinó que qualsevol persona del teu entorn proper o llunyà es converteix en un gran mitjà de comunicació i en una potent font d’informació gràcies a la tecnologia i a l’aparició de les xarxes socials com a grans canals de comunicació.

Al mateix temps, la informació que ofereixen els mitjans de comunicació s’ha dilatat de tal manera que ja no és important la veracitat del contingut, sinó que es tracta de veure qui corre més a difondre aquest contingut.

Gestionar això no és fàcil, cal saber utilitzar les eines adequades en cada moment, cal saber quins continguts s’entendran i arribaran millor i, sobretot, cal saber dues coses: d’una banda, identificar adequadament tots i cadascun dels interlocutors que configuren el nostre àmbit de comunicació i, de l’altra, saber com ens hem de relacionar amb aquests interlocutors per tal d’anar més enllà de la simple informació, per tal de crear una cultura comuna que ens permeti entendre’ns.

Així de fàcil i així de difícil és la comunicació vint anys després que un grup de professionals comencéssim a caminar a través dels seus complicats camins. En 20 anys de Síntesi hem viscut tota una història, tota una vida de comunicació i per sort, encara veiem un gran futur per davant.