La majoria de mitjans de comunicació visualitzen el procés català des d’una òptica exclusivament política, de bàndols i des d’aquesta visió és posicionen amb més o menys fortuna a una banda i a l’altra. En molts casos, les visions són tant esbiaixades i tant manipulades que alguns mitjans ratllen l’obscenitat.

L’ètica periodística trigarà molt temps a recuperar-se si és que algun dia es pot recuperar. Malgrat aquesta realitat, el veritable rerefons no està en el paper dels mitjans de comunicació, que s’han vist ultrapassats pel que podríem anomenar la nova comunicació, sinó en un nou escenari que va fins i tot més enllà de les xarxes socials.

Les aplicacions de missatgeria (WhatsApp, Telegram, Signal…) han estat i són ja els veritables mitjans i canals de comunicació per a milions de persones.

Catalunya ha estat i està essent un gran camp de pràctiques per viure en directe les noves tendències a l’hora de comunicar-se. Testimonis, filmacions, avisos, consells, crítiques, convocatòries, crides, circulen aquests dies a la velocitat de la llum per la missatgeria mòbil. També, és clar, per les xarxes socials. Però compte, perquè aquestes tenen un paper limitat i fan d’altaveu d’allò que ja ha estat difós per les aplicacions de missatgeria.

Al darrera encara s’hi afegiran els mitjans de comunicació que aquests dies viuen de les fonts socials. Els seus continguts no són altres que els que molt abans han circulat per WhatsApp, Facebook o Twitter.

Però aquesta realitat té una altra cara: la quantitat d’informació esbiaixada, falsa, manipulada, creada per decantar l’opinió, escalfar l’ambient, introduir pressió i por i difondre realitats que no són, ha estat d’una dimensió incalculable. Caldrà analitzar molt profundament on és l’origen de tanta manipulació.

La societat ja ha superat els mitjans de comunicació, ara les seves fonts són el seu entorn, aquell que coneixen o aquell que es pensen que coneixen. I això és el que preval. Ja no es tracta només de política, sinó de percepcions personals, bones o dolentes, que arrelen profundament en les creences dels ciutadans.

Avui, les coses funcionen d’una altra manera. Algú t’envia un missatge assegurant que Mercadona ha amenaçat els treballadors que vulguin participar a l’aturada general que per protestar per l’actuació violenta de les forces policials contra els ciutadans catalans, que no caldrà que tornin als seus llocs de treball. Immediatament, arriben milers de nous missatges incitant a boicotejar Mercadona.

I algú diu que els milers de persones anant a votar era una farsa, una representació, que una amiga que és maquilladora professional s’ha fet les barbes d’or aquests dies maquillant presumptes ferits. I automàticament, centenars de nous missatges avalen aquesta versió. Una barbaritat, però és la realitat.

Ni els mitjans de comunicació ni les organitzacions estan preparades per a aquesta situació. Fa molt temps que diem que el poder de la comunicació està al carrer, i és així, amb tots els ets i uts. La pregunta és si realment estem preparats per assumir aquesta nova realitat, si institucions i empreses poden fer front en condicions i amb capacitat a una situació que desborda, que ultrapassa i que pot esborrar, en només una estona, anys i anys de reputació, de coneixement, de feina.

L’error seria quedar-se en l’anècdota, pensar que no hi ha res a fer o que això no va amb nosaltres. L’exemple català també va més enllà, les institucions i especialment, les organitzacions i entitats catalanes que impulsen el procés han demostrat que són capaces d’adaptar-se a la nova realitat, de convertir-la en una eina funcional de la comunicació.

Alguns diran que mitjançant la manipulació, també, però la ciutadania ja no vol continguts prefabricats, vol formar part d’aquests continguts. La resposta és ben simple: tots som ciutadania, per tant, podem formar part de les noves formes de comunicació.