Ens hem obsessionat amb caminar 10.000 passes al dia. Sembla que fer-les és sinònim d’una vida saludable. Tot i això, aquesta fita no neix de cap estudi científic, sinó d’una estratègia de comunicació per promocionar el podòmetre manpo-kei.

En japonès, manpo-kei vol dir “mesurador de les 10.000 passes” i l’empresa Yamasa va pensar que era una gran idea per promocionar l’exercici físic després dels Jocs Olímpics de Tòquio de 1964. 

10.000 és un número rodó i fàcil de recordar. A més, té tant d’assumible com de reptador. Un objectiu SMART, diríem. L’estratègia va funcionar i es va consolidar arreu. 

60 anys després, la ciència ha volgut comprovar si la xifra té algun sentit. Els estudis més recents demostren que els suposats beneficis de les 10.000 passes poden arribar molt abans d’assolir-les. També evidencia que no es tracta d’un sistema binari: no hi ha un nombre que separi l’èxit del fracàs. A més, introdueixen un matís fonamental: no només importa la quantitat, sinó també la intensitat. Dues persones poden fer el mateix nombre de passes, però aquella que camina amb més ritme, amb una certa exigència física, obté més beneficis.

10.000 és un número rodó i fàcil de recordar, dèiem. A més, una mica exagerat i sense fonaments. Un sopar de duro, diríem. Però podòmetres en vam vendre molts. 

Què en podem aprendre? 

1. Les bones històries simplifiquen… però també poden distorsionar

L’èxit de les 10.000 passes demostra el poder d’una idea clara, concreta i fàcil de recordar. En comunicació, això és fonamental: necessitem missatges simples per captar l’atenció i generar acció. Ara bé, quan aquesta simplificació es desconnecta de la realitat, pot acabar generant percepcions errònies o expectatives poc realistes. El repte per a les marques és trobar l’equilibri entre fer entenedor un missatge complex i no reduir-lo fins al punt de perdre veracitat.

2. Convertir una mètrica en objectiu pot ser contraproduent

Quan una xifra es transforma en el centre del relat, correm el risc de confondre el mitjà amb la finalitat. En màrqueting, això passa sovint amb indicadors com el nombre de seguidors, impressions o publicacions. Igual que amb les passes, aquestes dades només tenen sentit dins d’un context més ampli. Si es converteixen en l’únic criteri d’èxit, poden desviar l’estratègia i generar pressió o decisions poc eficients. El valor real està en l’impacte, no només en el volum.

3. La qualitat i el context superen la quantitat

No tot depèn de fer més, sinó de fer-ho millor i en el moment adequat. En el cas de l’activitat física, la manera com es distribueix i s’executa té tant pes com el total acumulat. En comunicació passa exactament el mateix: el to, el timing i la rellevància del missatge són determinants. Una marca que sap quan i com intervenir pot generar més connexió amb menys esforços. En un entorn saturat, la diferència no la marca qui diu més coses, sinó qui diu les adequades.

Al cap i a la fi, el cas de les 10.000 passes és un gran exemple de com una bona estratègia de comunicació pot transcendir el producte i instal·lar-se en la cultura. Un concepte simple, memorable i accionable va aconseguir convertir-se en un estàndard global.

En comunicació, no sempre guanya qui té el missatge més precís, sinó qui sap construir el relat més rellevant i fàcil d’incorporar a la vida de les persones.