• “Bon dia. Avui els astronautes Reid Wiseman, Christina Koch, Victor Glover y Jeremy Hensen s’han despertat a ritme d’Under Pressure, de Queen i David Bowie”
• “Bona nit. Amb la imatge de la lluna cada cop més intensa, fem exercicis de pes mort i esquats per mantenir-nos tots en forma”
• “Avui hem hagut de reparar el vàter aïllat que tenim i que va patir una avaria durant l’enlairament”

La càpsula Orion de la missió espacial Artemis II ja ha tornat a la Terra. 

Ha estat una historia d’èxit, no només des del punt de vista aeroespacial sinó també comunicatiu. Segon a segon, hem pogut viure en directe via Youtube la retransmissió de la missió. 

La NASA ens ha ofert un seguiment a l’estil Gran Hermano, amb periodistes explicant i entrevistant, posant context a cada acció, amb rodes de premsa des de l’espai, i amb imatges inoblidables dels astronautes flotant dins la nau -pot de Nutella inclòs-. Hem vist enginyers de Houston mastegant xiclets; fent-se cafès americans a mitja nit o endormiscant-se de matinada.

Hem pogut anar molt més enllà del que seria un resum final diari ben editat, o un relat tancat i controlat. Hem viscut una nova manera de comunicar la missió: explicar, analitzar, veure i viure mentre passa. 

Sovint parlem de transparència com a sinònim d’informar “quan toca”. Però aquí hi ha una altra idea: transparència també és deixar veure com passen les coses, amb la seva complexitat i amb la seva incertesa. Quan entens el procés, quan escoltes les persones que hi treballen, quan veus com es prenen les decisions, la teva percepció canvia i et sents molt més proper a tot allò que passa. Per tant, un punt positiu per la transparència.

Ha estat també una lliçó quant a contingut ofert. A banda de les anàlisis, les entrevistes, i les rodes de premsa, ens han proporcionat centenars d’imatges, infogràfics i vídeos descarregables. També ens han permès accedir a elements anecdòtics com la graella diària dels astronautes, o la seva dieta, i a altres més complexos com les dades aeroespacials de tot tipus.

Mirant la retransmissió, m’imaginava com seria poder seguir minut a minut tot allò que passa en una sala de control de l’aeroport del Prat; o a la fàbrica Seat de Martorell; o a un hospital com el de la Vall d’Hebron; o a l’Ajuntament de Barcelona. Ensenyar-ho com si fos un programa de tele de 24 hores i mostrar-ho tal com raja, amb periodistes comentant, analitzant, amb entrevistes, amb imatges descarregables, amb dades per a l’anàlisi… ¡Què interessant seria poder-ho treballar des d’un punt de vista comunicatiu i poder-ho viure com a espectador!. Algú s’hi anima?