Tots sabem que el periodisme i, en conseqüència, els mitjans de comunicació fa temps que estan immersos en el que podríem anomenar una dècada negra. Les raons són múltiples; la  societat ja no consumeix mitjans, consumeix continguts independentment del canal per on arriben i aquest canal, la majoria de vegades, no és el mitjà que ha emès aquell contingut. D’altra banda, el temps de la informació és zero. Qualsevol ciutadà comunica més ràpid que qualsevol mitjà de comunicació i l’error dels mitjans ha estat voler competir amb aquesta nova realitat, amb la qual cosa la informació ja no es verifica, simplement es difon. S’han perdut les marques que atorgaven als mitjans el paper de control de la qualitat.

Al mateix temps, les noves generacions de periodistes sovint s’obliden de les normes bàsiques de la professió (objectivitat, independència, sentit crític, verificació…) i comença a ser habitual veure molts nous periodistes –si és que es poden definir així– exercint de militants de tota mena de causes i sense cap mena d’objectivitat o bé fent d’opinadors, la majoria de vegades amb molt poc coneixement sobre allò que estan opinant.

Per aquells periodistes que venim de generacions antigues, costa de pair aquestes realitats i moltes vegades ens fa sentir vergonya de la professió que hem dut al cor al llarg de tots aquests anys, a més de la tristor de veure que el futur pinta magre i que els mitjans de comunicació ja no són la referència.

Dit això, hi ha dues experiències que ens haurien de fer reflexionar més en profunditat encara i sacsejar-nos fins i tot. D’una banda, la recent creació als Estats Units d’un mitjà anomenat The Hallucination Herald que, amb aquest nom que sembla una broma, és el primer diari sense periodistes amb una redacció automatitzada formada per algoritmes d’intel·ligència artificial. Un experiment que veurem on arriba, però que no apunta res de bo. 

I de l’altra, un exemple que ja té alguns anys, però que anunciava una part del camí. Es tracta del diari Il Foglio de Milà, fundat el 1996 pel periodista i polític italià Giuliano Ferrara i que no incloïa noticies, sinó un ampli resum dels temes més rellevants mitjançant anàlisi i opinió de qualitat, a més d’un reportatge en profunditat i d’una entrevista rellevant. El 2023, el diari va iniciar un experiment publicant cada dia una notícia generada per ChatGPT, com a exercici per determinar si els lectors sabien distingir entre un contingut elaborat per professionals o aquell contingut fet per algoritmes. Fins i tot va organitzar un concurs per descobrir quina notícia estava elaborada per l’assistent digital.

Hem passat massa anys debatent quin havia de ser el futur dels mitjans i del periodisme i potser ara toca prendre posicions, decidir i apostar per un futur que de ben segur no serà tan negre com els indicadors fan creure. Però per assolir aquest futur cal valentia i algun que altre cop de puny sobre la taula.