Avui, una gran majoria de les empreses i institucions tenen un Pla Estratègic de Comunicació i moltes d’elles tenen un DirCom o un responsable de comunicació.

Però molt poques doten a aquest Pla Estratègic dels recursos necessaris per tirar-lo endavant i, per tant, el famós pla acaba sent una quimera irrealitzable i és substituït per la gestió del dia a dia i per un copy & paste de l’any anterior.

I llavors clar, sorgeixen els famosos “problemes de comunicació”.

Recursos necessaris

En què quedem? És o no és estratègica la comunicació? Si ho és, hem de dotar-la de:

• un pressupost suficient que permeti dur a terme les accions planificades i que tingui prou marge per als imprevistos.

• un equip professional que acompanyi el director o responsable de comunicació i que vagi més enllà dels dos becaris als quals se’ls demana gairebé de tot a manera d’homes i dones orquestra.

• un reporting directe amb direcció general o amb el comitè executiu per poder conèixer amb l’antelació suficient les principals fites i projectes o per poder tenir el feedback de les accions realitzades.

• un pool de col·laboradors i proveïdors de confiança per produir totes aquelles peces gràfiques o audiovisuals que requereixen d’un especialista (no, les fotos amb el mòbil no serveixen; i no, els periodistes no som dissenyadors gràfics ni maquetadors).

• un comitè de direcció compromès amb la comunicació i amb el pla estratègic aprovat.

• un comitè de crisi creat i format per poder fer front a les incidències que puguin sorgir.

Per fer un símil: no m’imagino un director de màrqueting que no tingui un pressupost anual assignat, un equip de Product Managers que desenvolupin cada producte o servei, una sèrie d’agències de publicitat, de mitjans, de digital i de disseny que l’ajudin a portar a terme les propostes i, per descomptat, una cadira al comitè de direcció, oi que no?

És curiós perquè al Pla de Màrqueting no el solem anomenar “Pla Estratègic de Màrqueting”, però en canvi sí que sol estar dotat de (grans) recursos.