Si féssim un núvol de tags en les entrevistes i articles relacionats amb la comunicació, la paraula “estratègica” apareixeria ben gran i al centre. Sembla que hi ha un consens general sobre el pes i la importància que té la comunicació en la gestió de qualsevol empresa o institució, i la pandèmia no ha fet més que posar de relleu aquest paper crucial.

Aleshores, per què només el 32% dels directors de comunicació formen part dels comitès executius de les seves organitzacions, segons l’informe Estat de la Comunicació a Espanya de Dircom?

En què quedem? És estratègica la comunicació i, per tant, ha d’estar present allà on es prenen les decisions estratègiques? O és tàctica i, per tant, ha d’executar aquelles accions que altres decideixin en el Comitè Executiu i que li siguin traslladades a manera del “joc de el telèfon”?

Perquè un altre gran risc de no incloure la funció de comunicació en el Comitè Executiu és que les informacions que li arribaran mai seran de la font primària, sempre seran explicades per algú i, per tant, amb el biaix inevitable de ser font secundària. I amb el perill de no entendre bé el missatge que se li trasllada.

Comitè de Crisi

Tan sols en una situació és unànime la presència del director de Comunicació en el màxim òrgan de decisió: en el cas del Comitè de Crisi. Ningú discuteix la vital importància de tenir sempre la funció de comunicació en aquest comitè. Molt il·lustratiu. En el moment en què ens juguem el prestigi i la reputació de tota l’empresa, organització o institució, comptem sempre amb el director de Comunicació; és més, l’escoltem i – gairebé sempre – seguim les seves recomanacions.

Llavors, si fem això en ‘escenaris convulsos’ perquè no ho fem ‘en temps de pau’? Potser perquè un cop superada la tempesta ja ens veiem capaços de posar-nos al timó sense necessitat de brúixola. I és que de comunicació, com de futbol, ​​tothom en sap.

Però si de veritat ens creiem que la comunicació és avui més estratègica que mai, si confiem en els grans professionals que hi ha al capdavant dels departaments de comunicació públics i privats, i si volem no només preservar sinó consolidar i millorar el coneixement i la reputació de la nostra empresa, seria bo tenir-los sempre a la Sala de Màquines, allà on es debaten i es prenen les decisions importants. En cas contrari, això d’”estratègic” queda molt bé a les entrevistes però deixa de ser una realitat.