Diàriament, vivim fets amb una àmplia repercussió mediàtica, molts dels quals serien diferents si els seus protagonistes els haguessin explicat adequadament i no haguessin deixat en mans de la intuïció, de la percepció o de tota mena de valoracions l’aclariment de la situació. Posem-ne tres exemples: l’anunci de la retirada dels 1.700 milions d’euros d’inversió prevista per a l’aeroport de Barcelona, la renúncia del bisbe Novell o el preu de la llum. Tots són casos en els quals una bona explicació hagués estalviat rius i rius de tinta i una allau de continguts digitals, o si més no n’hagués moderat la intensitat.

Seguim immersos en una tendència a l’alça d’amagar-nos davant de fets complexos. Els responsables tenen por de donar la cara i intenten resoldre les diferents situacions amb informacions a mitges, justetes o sovint envoltades de simples especulacions, sense entrar en el fons del problema.

Sempre hem defensat que qui té l’agenda de la comunicació té al seu favor la gestió de la crisi. Tenir l’agenda significa gestionar la informació, marcar-ne el ritme, però en cap cas amagar el cap sota l’ala i renunciar a explicar els fets. El que està passant avui dia és simplement una deixadesa de funcions per part dels responsables de la gestió de la informació, es deixa que uns altres assumeixin aquest rol i prenguin la iniciativa, perquè és més gran la por a prendre riscos que el cost d’assumir una allau informativa en contra o, si més no, esbiaixada.

Sovint però, aquesta estratègia errònia acaba per passar factura i acaba obligant a aquells que han amagat el cap sota l’ala a sortir a donar explicacions. Explicacions inútils perquè el relat que s’ha instal·lat ja és el de les altres parts.

Segurament, també estem davant d’un signe de mediocritat en la gestió, de manca de coneixement, de manca de professionalitat, perquè casos com aquests s’han multiplicat últimament. La comunicació no és un joc i no podem deixar a l’atzar la seva gestió. Les repercussions d’aquesta deixadesa son molt àmplies i van des de la pèrdua de reputació de moltes institucions i organitzacions fins al cost econòmic.

Pensem quin és el cost polític del nyap de l’aeroport, quina és la patacada que suposa per a la institució eclesiàstica el cas del bisbe o la manera com s’està gestionant o quin preu pagaran les companyies elèctriques i el govern per evitar el rebuig, seguint els exemples que citàvem anteriorment.

La informació és cabdal i prendre la iniciativa informativa encara ho és més en temps tant complexos com els actuals. Una bona explicació a temps pot resoldre molts maldecaps I, sobretot, que es generin percepcions molt difícils de gestionar amb posterioritat, però la tendència malauradament va cap a la direcció contraria: amagar-se, no fos cas.