Allò que semblava que podia ser l’oportunitat del segle per reposicionar les farmacèutiques com a garants essencials de la salut mundial, demostrant una agilitat i una eficiència mai vista en haver aconseguit en un temps rècord vacunes presumptament eficients contra la Covid-19, pot passar de ser un èxit sense precedents a convertir-se en la destrossa de la reputació més gran mai vista.

Les múltiples deficiències en la distribució, el trencament de compromisos adquirits, la modificació de les condicions pactades i una allau d’espavilats i espavilades que sembla que tenen accés prioritari a les vacunes, sense que ningú ens expliqui com han pogut accedir-hi, fa trontollar la reputació d’unes farmacèutiques que fins ara estaven a punt d’assolir, per mèrits propis, el màxim podi del reconeixement social.

Un exemple extraordinari de com el negoci i el seu funcionament també poden ser factors contraris a la mateixa reputació. És evident que l’interès per augmentar el marge de benefici posa les farmacèutiques en el punt de mira de la ciutadania, que veu astorada, si no s’ assoleixen cap de les perspectives ni anhels existents, ni com la llum promesa acaba d’arribar quan tothom ja se l’imaginava a tocar.

Cal gestionar la reputació

Amb aquest cas probablement molts descobriran que la reputació no és quelcom garantit, ni que s’instal·li permanentment, sinó que tenir el reconeixement i la valoració social és avui un fet més fluctuant que qualsevol mercat financer. No era suficient amb l’èxit d’haver assolit les vacunes, calia també gestionar-les adequadament.

Ara, no cal tenir cap capacitat de predicció, per saber que en funció com acabi la situació, tots aquells rumors i històries negatives que històricament han girat al voltant de les farmacèutiques acabaran reapareixent, convertint-se en tòpics persistents i en una llegenda negra que perseguirà per molt temps aquest sector. I malgrat que no podem negar que estem davant una situació de gran dificultat, amb abast global, és cert que s’havia d’haver interpretat aquest gran repte com la gran oportunitat de convertir les farmacèutiques en una indústria essencial i imprescindible i no en la percepció que ara prima, que és la d’una indústria que només pensa en el negoci i no en la salut de les persones.

El mateix està passant amb molts governs. L’èxit instantani d’una determinada decisió no garanteix la percepció de fracàs més absolut per una mala gestió posterior. I és molt probable que el cost reputacional de sectors com el farmacèutic o dels governants de molts països sigui tan alt que no pugui ser recuperat en molts anys vista.

En aquests casos cal tenir present aquella màxima de comunicació que diu que una opinió es pot canviar, però una percepció no i ,ara com ara, estem entrant en el risc d’instal·lar-nos en el nivell de les màximes percepcions negatives. El resultat, una reputació perduda.