En les últimes setmanes hem viscut i encara estem vivint, l’anomenat cas de la carn “mechada” que ha estat la responsable del major brot per listèria ocorregut a Espanya. Amb 204 afectats, 197 a Andalusia, i 3 morts confirmats pel Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES). La carn “mechada” havia estat elaborada per l’empresa Magrudis S.L. sota la denominació comercial «La Mechá».

No deixa de sorprendre que situacions que haurien d’estar molt controlades per què estan sotmeses a tot tipus de protocols de gestió, acaben per ser grans exemples de mala gestió d’una crisi, generant desconcert, preocupació i enuig en la població.

La simple cronologia dels fets permet entendre part de la situació. El 28 de juliol es detecta un primer brot d’intoxicació pel consum de la carn de Magrudis. El 14 d’agost ja es comptabilitzen més de 30 persones hospitalitzades però no és fins al 15 que es decreta públicament l’alerta sanitària, és a dir, disset dies després del primer cas. I no és fins al 19 d’agost que el president de la Junta d’Andalusia fa un tuit comentant el tema.

Primer error

La manca d’informació i de resposta pública hauria de ser la primera targeta vermella que caldria ensenyar als responsables de gestionar aquesta situació, però potser, encara pitjor que això, va ser la total absència d’empatia amb els afectats i la manca absoluta de recomanacions per la resta de la població. No només necessitem saber el que passa, sinó que també necessitem saber què hem de fer davant el que passa.

En matèria de salut alimentària, com en situacions de catàstrofes, d’incendis o crisis sanitàries existeixen, més que en altres terrenys, multitud de protocols que contemplen tots els processos a seguir. Ens hauríem de preguntar si el problema rau en aquests protocols o, per contra, el veritable problema no són els plans de gestió, sinó les persones que han de gestionar aquestes situacions.

¿Són suficients els protocols?

Durant molts anys s’ha posat l’accent en tenir quants més protocols millor, però s’ha insistit poc en la capacitat de gestió de les persones que estan al capdavant de cada escenari o situació i en conseqüència en la seva formació. Què sap de gestió de crisi el president de la Junta, el seu conseller de Salut o l’alcalde de Sevilla? ¿Què pot saber de comunicació de crisi l’empresa afectada? És evident que sabien res o poc d’aquests temes quan les reaccions han estat tan poc encertades.

Formar, formar i formar és la clau per gestionar adequadament les crisis. Els protocols no únicament s’han de complir, s’han de saber gestionar. No es tracta només de saber prémer el botó adequat en cada cas, sinó de saber quan cal tocar cada botó. Un cop més, hem vist com persisteix la tendència a apagar el foc. En aquest cas, retirant, tarda, del mercat la carn contaminada, però ens oblidem de qui està patint la situació, dels afectats, dels seus familiars, de la població en general. Hem retirat la carn i pensem que hem resolt el problema i ens oblidem de dirigir-nos als que realment han patit el procés. Suspens total i amb molt per fer.