La presència dels recursos audiovisuals en l’àmbit corporatiu és cada cop més gran. Entre d’altres motius, perquè l’avenç de la tecnologia i la multiplicació de canals de distribució ho han fet -i ho faran- més fàcil que no fa pas gaires anys enrere. Els formats que es fan servir habitualment són múltiples, molts d’ells clàssics: espots, missatges interns, videoconferències, presentacions de nous productes i serveis, campanyes de comunicació… Però n’hi ha un que, encara ara, les empreses i organitzacions no tenen prou en compte: els testimonials.

Per la nostra experiència, podem dir que aquest format no és ni el primer ni el segon que demanen les organitzacions quan es plantegen fer algun producte audiovisual. No el demanen sobretot perquè no hi pensen. I també sabem per experiència que, un cop escoltades les seves demandes, si els proposem de gravar uns testimonials que transmetin el seu missatge, la primera resposta sempre sol ser una arrufada de celles. Desconfiança? Potser sí… però la nostra experiència -i prometo no repetir més aquesta paraula- ens permet dir que, quan els acabem convencent i gravem els testimonials, tothom en queda molt content.

Els directius de les organitzacions són molt gelosos dels missatges que volen transmetre als seus públics. I fan bé. Però això, sovint, els porta a dubtar de fer servir formats en els quals la veu ja no és la seva -la seva personal o la de la seva companyia-. Perquè els testimonials, per definició, són tot el contrari: gent que parla de tu. Siguin treballadors, usuaris o ciutadans de carrer. I això és el que molts directius no veuen clar, i costa convèncer-los que els testimonis són una veu impagable per a determinades estratègies comunicatives. Sobretot quan dissenyes una campanya dirigida al públic general.

Els testimonials aporten sinceritat, espontaneïtat, llenguatge planer, expressions quotidianes… tot de característiques que connecten de primeres amb la gent del carrer, amb la gent que a la fi és a qui va dirigida la campanya. I aporten un valor que costa molt d’aconseguir: la confiança. Pots trencar-te les banyes per fer un espot o un missatge corporatiu que transmeti tot això i potser te’n surts. O potser no. O no prou. Els testimonis, en canvi, ja t’ho donen d’entrada.

Això sí, cal fer-los bé, com ja explicava la Dolors Gordils fa unes setmanes en aquest article. I d’exemples de bons testimonials en tenim uns quants i amb diferents estils:

• Per mostrar la importància del transport públic en la mobilitat de les persones, no és millor fer-ho amb exemples? Doncs això és el que fa aquesta campanya de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) amb persones reals, trajectes reals, vehicles reals… Aquí hi ha un guió treballat que permet explicar el que es vol transmetre.

• La primera dècada d’una residència d’avis, en concret Mas Piteu, de Grup Atlàntida, es pot resumir amb el típic vídeo corporatiu o es pot explicar així, donant veu als protagonistes d’aquests 10 anys. Aquí ni tan sols hi ha un guió com a tal, però sí intenció, testimonis seleccionats i un brífing que permet ajustar els missatges.

• És segur un complex químic enorme com el del Camp de Tarragona? Pots donar moltes dades en un format de vídeo qualsevol per convèncer la gent, però també pots preguntar-ho als milers de treballadors que tenen allà el seu lloc de feina, com en aquesta campanya de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). Algú s’arriscarà a treballar en un lloc que no és segur? Hi ha res que transmeti més confiança que això?

• Recordeu la polèmica que es va viure durant el confinament per la Covid-19 a les residències de gent gran? Quina és la millor manera de calmar a les famílies i a la societat en general respecte les condicions dels avis i àvies? Doncs explicant-ho de primera mà, amb campanyes com aquesta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials.

Aquests exemples també serveixen per demostrar que és infundat un altre dels temors de les organitzacions a l’hora de fer testimonials: la dificultat de trobar els personatges adients. Hem d’admetre que, a vegades, això costa, però que amb una feina acurada de preproducció -i amb bona voluntat i compromís per part de tothom- sempre s’acaba solucionant i, sovint, amb nota. També hi fa molt l’ambient que es respiri durant els rodatges per evitar l’espant que a vegades provoquen la càmera i els micròfons a qui no hi està acostumat.

Per això, és important comptar amb equips altament professionals, que proporcionen uns resultats excel·lents amb uns costos competitius -un altre dels dubtes de les organitzacions-. Els testimonials no són superproduccions, al contrari. Sovint ja es roden amb la voluntat de que siguin propers a la realitat de la gent del carrer, sense artificis i com més aterrats millor. Perquè així s’acosten més a allò per al qual han estat dissenyats.

Òbviament, els testimonials no serveixen per a tot. Serveixen per a una estratègia concreta. Però són versàtils -aptes per a diversos canals i formats-, es poden fer servir de manera recurrent sense cansar el públic, insistint en els missatges que es volen transmetre i, sobretot, fer-ho amb exemples quotidians, amb històries que són de veritat.

Per tant, si pots, digues-ho amb testimonis! Perquè ara més que mai qui comunica són les persones, pràcticament sense intermediaris.