Fa temps que tots els indicadors avalen el camí de la comunicació que va del text a la imatge. Segons un recent estudi de Cisco, es calcula que l’any 2022 el 82% de tot el contingut en línia serà en format vídeo i una prova d’aquesta tendència és que avui Youtube ja és el segon motor de cerca d’internet, després de Google. Una tendència agredolça perquè suposarà perdre molta part de la riquesa que ofereix el llenguatge escrit, davant la síntesi i sovint la simplificació que implica el format vídeo però, alhora, permetrà guanyar impactes i probablement, una comunicació més eficient i clara.

Contingut amb més interaccions

Actualment, a les xarxes socials, el contingut que genera més interaccions és el vídeo amb un 6,28%, seguit de les fotos amb un 4,71% i els enllaços amb un 3,20%, segons dades de Locowise. Aquests percentatges varien en funció de la xarxa social, però tant a Facebook, com a Twitter el vídeo és el format que genera més interaccions.

Davant d’aquestes evidències la pregunta que ens hem de fer, és si realment estem preparats per afrontar una comunicació eminentment audiovisual, tenint en compte que ni la cultura, ni el llenguatge comunicatiu són els mateixos que quan ens limitem a emetre textos.

Estem preparats?

Malgrat la realitat, les estructures de la comunicació corporativa a les organitzacions, estan molt lluny de poder afrontar la transformació de la comunicació tradicional en la comunicació audiovisual. D’alguna manera, és com quan el món en línia va aterrar a les nostres vides, la majoria de les empreses es varen limitar a traslladar els seus textos a l’espai digital, sense cap mena d’adaptació ni transformació.

Es tracta d’una cursa on les adaptacions no poden ser lentes i on aquells que siguin capaços d’oferir els seus continguts en les diferents plataformes, gèneres i llenguatges guanyaran la partida però, hem de ser conscients que caldrà destinar temps, formació i recursos per afrontar el repte de la comunicació audiovisual en condicions.

La nova comunicació ja és aquí i l’hem de saber integrar a les polítiques empresarials com un fet necessari tant per a garantir la visibilitat de les nostres organitzacions com per a ampliar les eines que permeten preservar la reputació. Ja no és possible donar l’esquena a aquesta realitat ni fer veure que no va amb nosaltres.