Estic segura que, malauradament, la majoria de nosaltres haurem exclamat en alguna ocasió “Guanyarem aquesta batalla!” en conèixer que a una persona estimada li ha estat diagnosticat càncer. També estic segura que ho haurem fet amb llàgrimes als ulls i la por al cos i convençuts que així li expressàvem la nostra estimació i, sobretot, la nostra ferma voluntat d’acompanyar-la en el tràngol.

Perquè “lluitar”, “guanyar la batalla” o “perdre la guerra” són expressions bèl·liques que es fan servir habitualment i de manera comuna quan ens referim a aquesta malaltia, ja sigui de forma particular o pública. I tot i que fa temps que hi ha el debat sobre la conveniència o no del seu ús, alguns treballs recents en oncologia han evidenciat la necessitat d’erradicar aquesta tradició bel·licista i promoure un llenguatge més empàtic que acompanyi millor les persones amb càncer.

La publicació BMJ Supportive & Palliative Care ha analitzat més d’una vintena d’estudis internacionals sobre el llenguatge utilitzat per parlar de càncer i entre les seves conclusions assenyala que les metàfores bèl·liques s’associen a un temor més gran i a majors dificultats emocionals en pacients —especialment en els més menuts— i a una sensació de culpa i desconcert quan el tractament de la malaltia no funciona—també en les famílies. Per contra, un llenguatge més centrat en l’acompanyament afavoreix una major acceptació de la malaltia i les seves diferents etapes, així com una comunicació més sincera amb l’entorn.

Això coincideix amb el que l’escriptora i filòsofa Susan Sontag expressava al seu assaig La malaltia com a metàfora, que va escriure el 1978 mentre es tractava precisament d’un càncer. Per Sontag, convertir la malaltia en una metàfora és afegir una càrrega simbòlica i estigmatitzadora a una experiència dolorosa de per si.

Però és que, a més, la paraula “càncer” la fem servir molt sovint com a metàfora d’allò pitjor, d’allò que corromp o destrueix. El 2010, l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) ja va mostrar la seva preocupació per l’ús pejoratiu del terme a la societat, destacant que en un 15 % de declaracions públiques recollides per mitjans es feia servir de manera inadequada, particularment en àmbits com la política, la justícia o l’esport.

L’octubre de 2025, el Congrés de Diputats va aprovar per una àmplia majoria una proposició no de llei que dona suport a la importància d’utilitzar un llenguatge més responsable i empàtic en relació al càncer en el conjunt de l’acció institucional i que insta el Govern a elaborar i difondre recomanacions per al tractament informatiu sobre la malaltia, basat en evidències científiques, que contribueixi a reduir la desinformació en aquest àmbit. Tot en col·laboració amb associacions de pacients, col·legis professionals, mitjans de comunicació, institucions educatives, culturals i sanitàries i entitats socials.

En sentir-me interpel·lada, i encara que només sigui de forma modesta, em vull sumar des d’aquí a la campanya “Cuidado con las palabras” que l’associació Gepac (Grupo Español de Pacientes con Cáncer) acaba de posar en marxa, amb el suport de BeOne Medicines (companyia global especialitzada en càncer). La campanya té com a objectiu conscienciar sobre l’impacte emocional i la sobrecàrrega de responsabilitat i culpa que l’ús comú d’expressions bèl·liques o pejoratives quan es parla de càncer genera en pacients i, al mateix temps, promoure la substitució d’aquestes expressions per paraules que els acompanyin i no pas fereixin.

La iniciativa disposa d’una  web informativa i incorpora una eina digital que identifica l’ús de llenguatge bèl·lic a les xarxes socials, concretament a X, i proposa alternatives.

Aquesta campanya, com moltes altres, ens convida a reflexionar una vegada més sobre les nostres paraules i a entendre que el llenguatge no només reflecteix la nostra realitat, sinó que també la pot transformar. Per mal i per bé.

Estrella Montolío, la nostra lingüista i catedràtica de referència, sempre ens ho recorda: “Les paraules tenen la capacitat de ferir-nos i de curar-nos, poden ser tòxiques… o terapèutiques”.

Esforcem-nos perquè les nostres siguin terapèutiques.