Tot allò que comuniquem quan (suposadament) no comuniquem

El Barça ha tornat a demostrar que avui la comunicació més potent sovint no surt d’un esport, d’un claim i ni tan sols d’una roda de premsa (tret que siguis Florentino Pérez desbocat, clar).

Avui, la comunicació més potent surt d’un jugador agafant un megàfon després de guanyar una Lliga; d’uns futbolistes travessant Barcelona en bicicleta entre aficionats i arribant a la Plaça Catalunya per compartir la festa amb tothom. Surt d’una celebració improvisada, espontània i no preparada.

Les imatges de Pau Cubarsí cantant amb un megàfon, de Dani Olmo, Pedri i Eric Garcia pedalant pels carrers de Barcelona o de Balde i Casadó cantant a Plaça Catalunya projecten moltes més coses que eufòria esportiva. Projecten proximitat, sentiment, identitat compartida, orgull de club i d’equip, diversió en grup, unió… alegria de ser del Barça, il·lusió de ser del Barça.

I, sobretot, projecten una idea molt poderosa: “som vosaltres”. De fet, Marc Casadó explicava que feia pocs anys ell era a peu d’autocar amb els seus pares celebrant la rua blaugrana després d’una victòria a la Lliga. Ell era com l’audiència. Ell era l’audiència. I ara, malgrat les distàncies òbvies, continua sent un fan més del Barça. 

Aquests gestos autèntics són especialment rellevants en una època en què la comunicació corporativa tan controlada genera distància i no transmet res. Les audiències detecten ràpidament els discursos prefabricats, homogenis, freds i, en canvi, connecten amb allò que es mostra real, imperfecte, humà.

El control absolut de la comunicació, per bé que acabi generant un missatge impecable, no té l’impacte ni la connexió natural que avui més que mai necessitem. I és obvi que això té uns riscos (digui’s Lamine Yamal amb la bandera palestina, però els riscos sempre són petits en comparació als guanys que aconsegueixes.

Ep! Sí, sí que hi ha un problema. Això que sembla tan fàcil no ho és ni de bon tros. Perquè els gestos espontanis sempre reflecteixen qui ets i com ets. I, per tant, has d’haver fet molt bé tota la feina prèvia i has de decidir molt bé en el teu dia a dia: seleccionar les persones d’acord amb el teu ADN, treballar bé els valors, de club en aquest cas, estar a sobre dels jugadors i, en definitiva, fer les coses ben fetes. Perquè si no ho fas així, la transparència i l’espontaneïtat et porten a altres camins molt menys desitjats. I sí, segur que us han vingut al cap dos noms amb una camiseta blanca.