Arran de la crisi de la Covid-19, s’està parlant molt sobre la manera com els i les líders polítiques han afrontat la situació. Tots els analistes coincideixen a destacar la bona gestió de la situació feta per part de lideresses com Angela Merkel, Metter Frederiksen, Katrin Jakobsdóttir. Un lideratge basat en l’empatia, la proximitat, l’honestedat i la sinceritat.

Aquests dies a Síntesi, hem estat analitzant la manera de comunicar-se de diferents líders i lideresses polítics d’àmbit mundial. I arran d’aquestes anàlisis ens hem preguntat, si les persones comuniquem diferent en funció del nostre gènere. I en els casos que hem analitzat, la resposta clarament és sí. Els líders i les lideresses polítiques tenen estils comunicatius diferents.

L’estil comunicatiu dels líders masculins

Ells –Justin Trudeau, Giuseppe Conte, Boris Johnson, Emmanuel Macron, Pedro Sánchez y Quim Torra—han apostat per posades en escena institucionals, un llenguatge racional, militar i patriòtic, un to més enèrgic en general i una comunicació no verbal més rígida i estàtica.

Evidentment, encara que els posem en el mateix sac, les diferències comunicatives entre els líders polítics masculins són ostensibles. Només heu de veure els vídeos que vam analitzar per comprovar-ho, però si els llegim en clau de gènere, tots tenen un estil comunicatiu comú. L’única excepció és Justin Trudeau. El primer ministre canadenc aposta per un escenari no institucional, defuig el llenguatge miliar i patriòtic, és empàtic i la seva comunicació no verbal és més relaxada que la dels seus homòlegs.

L’estil comunicatiu de les lideresses femenines

Elles –Alba Vergés, Jacinda Ardern y Katrín Jakobsdóttir—, en canvi, han apostat per posades en escena informals, un llenguatge emocional i empàtic, un to proper i una comunicació verbal més relaxada. Elles han parlat de solidaritat, d’ajuda mútua, de responsabilitat individual per preservar el bé comú, de cuidar-nos els uns als altres, de vigilar que els nostres avis, els nostres fills i la gent més desvalguda estiguin bé… Ells han parlat de guerra, de soldats, d’enemics, de pàtries…

Vist així, la diferència és abismal. La majoria dels homes líders parlen només per als homes -i no per a tots, i cada cop per a menys-, mentre que les dones parlen per a tothom.