No tindria massa sentit que després de la situació viscuda i de la que encara estem vivint, ens oblidéssim d’algunes pistes que ens dóna l’experiència i ens llencéssim a fer exactament allò que ja fèiem abans de la pandèmia. Des de fa temps el ciutadà és més proper a aquelles organitzacions, empreses o marques compromeses amb l’entorn, pròximes socialment, properes en la comunicació i humils i humanes en la gestió. La COVID-19 no ha fet res més que accelerar aquestes tendències, la militància ciutadana vers tot allò que considera autèntic i el rebuig social davant tot el que no reuneix algun d’aquests paràmetres, com ja us explicàvem en el nostre informe sobre comunicació i nova normalitat.

La comunicació ha canviat

La comunicació corporativa no pot ser insensible a aquestes noves realitats. Ja no serveix allò que havíem fet sempre, comunicar a través d’intermediaris, comunicar només amb missatges publicitaris o comunicar a través d’una obra social poc creïble i que només venia justificada per cobrir l’expedient com a empresa socialment responsable. La comunicació pot ser molt útil en la supervivència de les empreses però, alhora, pot ser nociva en la gestió de la seva reputació si no sap adaptar-se a les noves exigències, si no entén que allò que toca comunicar són negocis o activitats properes a les persones, sensibles a la seva realitat, arrelades en l’entorn dels seus clients, respectuoses amb el medi ambient i veritablement, socialment responsables.

I això significa deixar enrere moltes de les activitats i accions que fins ara eren rellevants, com per exemple destinar la majoria del pressupost de comunicació corporativa a sostenir i finançar mitjans de comunicació. Ara, aquest pressupost s’haurà de destinar a fer veritables polítiques actives de comunicació, capaces de generar continguts entenedors i de valor afegit i de connectar amb els diferents públics i entorns de cada organització, mitjançant canals i accions realment efectives i eficients. La clau de la nova comunicació radica, probablement, en comunicar de manera molt més alineada al negoci i l’activitat de l’organització, fent que aquesta resulti interessant i sigui realment valorada pels clients, usuaris o destinataris d’aquella companyia. I no serà fàcil tenint en compte que moltes seus centrals de grans corporacions fa temps que han perdut de vista realment a allò que és dedica la seva empresa, fent polítiques de comunicació molt allunyades del negoci i dels seus clients.

El poder de les persones

La nova comunicació té un altre component que en realitat implica un canvi revolucionari en la manera d’entendre les polítiques de comunicació de les organitzacions. Avui, ja no són les marques, les companyies o les empreses les que comuniquen, avui comuniquen les persones i moltes organitzacions encara estan molt lluny d’entendre que la seva reputació no depèn de les vegades que surtin als mitjans de comunicació, sinó d’allò que pensen i creuen les persones a les quals es dirigeixen i amb les quals interactuen, incloses les seves pròpies plantilles i els seus propis equips. Aquesta és la primera lliçó que ens ha de quedar en l’ADN de la comunicació corporativa. Entenent aquest gran canvi sabrem també com adaptar-nos a la nova comunicació.