La segona edició de l’Observatori de riscos per a les empreses a Espanya de l’Institut Cerdà destaca l’increment del desordre informatiu entre els top ten dels riscos pel 2023. La desinformació és molt anterior a l’era digital, però l’exposició a l’actual entorn públic hiperconnectat, amb una gran quantitat de continguts diversos, en massa ocasions poc rigorosos i fins i tot no verídics, ha fet créixer el risc reputacional de les organitzacions.

És allò que en Ferran Lalueza explica i que l’Observatori recull: “No fa falta que facis res mal fet, només cal que algú apunti que no ho fas prou bé, sigui o no amb base factual”. Les percepcions d’abans multiplicades fins a l’infinit. 

Si els fets deixen de ser importants, s’hi pot fer alguna cosa?

La primera, i bàsica, ser-ne conscients i tenir més cura de la comunicació, per si encara algú no ho tenia prou clar. La comunicació no és una despesa, sinó una inversió. Que els mecanismes tradicionals per construir la confiança en una organització hagin estat substituïts pel número de seguidors, comentaris, comparticions i likes no treu que la societat necessita informació per crear una imatge seva i poder prendre decisions informades sobre la mateixa.

I a això, ara i abans, hi ajuda el fet de comptar amb una estratègia integral de comunicació que contempli el total de la companyia o institució. Tant externament com internament, que consideri important el posicionament de la marca i la correcta gestió d’interlocutors i comunitats, així com la projecció mediàtica. I que també contempli que el risc zero no existeix i que, per tant, prevegi que es poden produir crisis i que aquestes crisis s’hauran de gestionar.

El que sobretot hi ajuda és creure en la necessitat de comptar amb aquesta estratègia integral de comunicació i actuar en conseqüència. Comunicar per sobre el desordre informatiu:

– Pensar què volem comunicar, a qui ens volem adreçar i què volem aconseguir.

– No oblidar-nos mai de la comunicació interna.

– Organitzar els continguts, definir per a qui, en quin moment i per quin canal, per dotar de sentit i coherència totes les accions de comunicació i avançar-nos a possibles crisis.

– Integrar les estratègies de continguts multiplataforma en el dia a dia de les organitzacions.

– Adaptar els continguts al públic al qual ens adrecem i als mitjans que fem servir.

– Tenir en compte que en els nous processos d’elaboració de la informació, a més dels periodístics, imperen els criteris de consum, de segmentació i de posicionament.

– Tenir també present que, avui, l’estratègia de comunicació ha de contemplar cada cop més la diversitat, l’equitat, el compromís social, mediambiental i de governança perquè, en un context d’emergència social i climàtica, la ciutadania reclama una major implicació d’institucions i organitzacions en la millora de l’entorn. Ara bé, aquest compromís ha de ser autèntic, de veritat, i no pas una operació de maquillatge.

Són algunes de les coses que ens ajuden a comunicar tot i el creixent desordre informatiu. 

Comptar amb un professional de la comunicació i confiar en el seu criteri i experiència, també hi ajuda força.