Qualsevol professional de la comunicació coincidirà amb mi que el recurs de la Nota de premsa és un gran aliat a l’hora de fer arribar la informació als mitjans de comunicació. És una eina, segurament la que més perdura en el temps, i continua sent útil com ho demostra el fet que avui totes les administracions públiques, entitats, empreses o organitzacions en facin ús.

Fa pocs dies el periodista, professor i consultor Josep Maria Deu explicava molt encertadament a les seves xarxes socials que hi ha almenys tres formats per comunicar amb efectivitat; un era la nota de premsa perquè facilitava informació; el segon era el comunicat de premsa, perquè permetia fer una declaració i establir el posicionament de les organitzacions davant de qualsevol tema candent del seu sector; i el tercer era dur a terme un acte amb mitjans, on a través de la trobada personal amb els periodistes es pogués traslladar la informació d’una manera més personalitzada.

Reflexionant amb altres col·legues periodistes sobre aquestes tres possibilitats arribem a algunes conclusions sobre quins aspectes hem de tenir en compte els organismes, les agències i les consultores. Moltes vegades no ens parem a pensar en les particularitats i els canvis que han experimentat els mitjans de comunicació i les seves redaccions i actuem amb ressorts automàtics i amb fórmules que ja no funcionen igual perquè han canviat.

Les notes de premsa han de ser atractives i objecte de seguiment perquè els periodistes en reben centenars cada dia, sense més al·licient (en molts casos) que l’enviament en fred, a una direcció genèrica i sense destinatari personalitzat. Els comunicats no poden ser només escrits perquè els mitjans avui dia ja són digitals i necessiten material de suport visual i sonor que acompanyi una declaració. I els actes han perdut la seva força, perquè n’hi ha centenars i han de triar on dediquen el seu temps i els seus esforços. A més, la disminució d’efectius a les redaccions fa que els desplaçaments es dificultin i que s’hagin instal·lat en la normalitat els formats digitals.

En aquella taula rodona que els apuntava, una periodista em cridava l’atenció sobre el cansament que experimenten quan les agències de comunicació (algunes molt reputades) els bombardegen amb notes de premsa o comunicats, que no tenen cap interès perquè no aporten valor a la notícia. I el que era pitjor: rebuda una nota de premsa i demanada informació d’ampliació, s’obtenia el silenci per resposta. Conclusió: informació al bagul dels records o a la nevera per temps indefinit.

Avui dia la comunicació és essencial, té molts canals i hem de fer un esforç per saber canalitzar la informació de qualsevol corporació o entitat. La comunicació, avui, no passa només pels mitjans de comunicació, però continuen sent la base perquè la reputació de qualsevol entitat es construeixi o es mantingui. Jordi Martínez, a les jornades sobre Comunicació Corporativa organitzades pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i per DIRCOM Catalunya, apuntava fa uns dies que cal aprendre a comunicar sense els mitjans de comunicació perquè hi ha mecanismes i canals suficients per arribar als nostres públics sense abusar dels mitjans de comunicació. A les mateixes jornades, s’assenyalava que ara ja no només es tracta de la relació amb els mitjans de comunicació; es tracta de la relació amb multitud de players que intervenen i que són nínxol objectiu de públic.

Agències, consultors i organismes ens hem de posar les sabates dels periodistes i entendre que no són corretja de transmissió de res ni de ningú i que les coses cal treballar-les, com diu un bon amic de joventut, encara que darrere d’una nota, un comunicat o un acte hi hagi noms i marques amb un prestigi contrastat.