La jove activista sueca Greta Thunberg ha viralitzat aquesta expressió en titllar de bla-bla-bla els discursos dels mandataris mundials sobre l’emergència climàtica i la mateixa COP26, la 26ena Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic celebrada a Glasgow. 

Ja sigui a la política o a l’empresa, o en qualsevol àmbit de transcendència pública, a ningú li agrada ser considerat només un bla-bla-bla inconsistent, encara que a vegades ens pugui semblar que a alguns els és ben bé igual mentre es mantinguin. Tothom aspira a que allò que diu sigui conegut i reconegut. Per això és important preparar-ho bé.

Adam Frankel, que va preparar molts dels discursos de Barak Obama a la Casa Blanca i que ara també assessorarà Kamala Harris, sol explicar que no existeix una llei suprema de la redacció de discursos però que, si n’hi hagués una, seria probablement que “un discurs està fet per ser parlat, no pas llegit”. Per tant, cal tenir present la diferència entre el llenguatge escrit i l’oral quan preparem el nostre discurs. Perquè quan parlem fem servir oracions més curtes que les que utilitzem quan escrivim, cosa que oblidem sovint. Un consell per evitar-ho és anar-lo llegint en veu alta a mesura que el preparem.

Els speechwriters, els escriptors de discursos, també ens recomanen:

• Escollir bé la idea que volem transmetre: No es tracta només de parlar sinó de dir alguna cosa. Alguna cosa, no moltes. Perquè si no el públic es distraurà.
• Explicar una història i estructurar-la: Un discurs té el seu propi desenvolupament narratiu i encara que només duri deu minuts ha de tenir introducció, nus i desenllaç. Una tècnica clàssica és començar amb una anècdota personal que posi el focus en la idea que volem transmetre.
• Ser concís: Menys és més. Saber resumir és sovint la part més difícil. Hem d’eliminar totes les paraules que no siguin necessàries.
• Conèixer bé l’audiència: Per poder trobar no només el vocabulari adequat sinó el millor canal per fer arribar el que volem dir. Amb empatia.

Un bon exemple de discurs que compleix totes aquestes recomanacions és el d’Oprah Winfrey en agrair el reconeixement Cecile B. deMille en la cerimònia dels Golden Globe 2018. Prou que ho sé que ella juga amb avantatge com a gran comunicadora que és! Però la seva intervenció, d’uns deu minuts, és tota una lliçó. Oprah parla del poder de la veritat. Ho fa en relació als casos d’assetjament i agressions sexuals que s’anaven coneixent a Hollywood. 

Aquest poder de la veritat que ella esmenta l’hem de tenir present en totes les nostres intervencions. Perquè una altra de les recomanacions que fan tots els speechwriters és l’autenticitat: el nostre discurs només serà convincent si creiem en el que estem dient.

La darrera recomanació, importantíssima i lligada amb l’autenticitat, és la de la coherència. Les paraules han d’anar acompanyades d’accions i aquestes accions no poden ser, de cap manera, diferents de les nostres paraules.