El Diccionari de la Llengua Catalana defineix “síntesi” com ‘Resum d’una matèria o cosa’. La definició segurament es queda curta per explicar què ha fet Síntesi en aquests primers 30 anys d’història. Per això, us proposo fer un cop d’ull inspirador per anar una mica més enllà de la definició normativa. 

El consultor polític Antoni Gutiérrez-Rubí, per exemple, ha dedicat un llibre sencer (breu, això sí), a enaltir la concisió. A Breve elogio de la brevedad (Gedisa, 2004), alerta que “el pensament breu ha estat devaluat i menyspreat durant molt de temps” i que ara “hi ha una nova mirada cap allò fonamental, profund, essencial”. 

Sintetitzem! Quedem-nos amb allò nuclear.

Però hi ha qui fa un pas més. El pare del management, Peter Drucker, assegurava que “una de les tendències més degeneratives de les darreres dècades ha estat la convicció que si ets comprensible, ets vulgar”. 

Sintetitzem! Oblidem llenguatges sofisticats que ens fan incomprensibles i no comuniquen.

En aquesta mateixa línia, Xavier Marcet, admirador confés de Drucker (de fet és fundador de la Barcelona Drucker Society), dedica grans elogis a la capacitat de sintetitzar en el dia a dia dels entorns corporatius. El seu llibre Esquivar la mediocridad (Plataforma Editorial, 2018) està ple de perles sobre la capacitat de sintetitzar: “Celebro la brevetat. La considero una mostra de respecte als demés. L’esforç de síntesi evita envair innecessàriament el temps dels demés. Celebro la brevetat perquè implica invertir bastant temps en convertir la brevetat en alguna cosa prolífica i brillant. En comunicació, menys és més”. 

Sintetitzem! Dediquem totes les hores que calguin per reduir quatre pàgines a dues, i dues a una.

El genial divulgador científic Jorge Wagensberg  estaria molt d’acord amb aquesta idea. Per això, com a gran amant dels aforismes va dedicar un llibre sencer a aquestes píndoles de coneixement sintetitzat a l’extrem: A más cómo, menos por qué. 747 reflexiones con la intención de comprender lo fundamental, lo natural y lo cultural (Booket, 2016). Ja a les primeres pàgines sentencia que “una bona idea que no es pot dir en vint paraules no és tan bona idea”. 

Sintetitzem! Esforcem-nos en dir només allò imprescindible, sense necessitat de presentacions infinites. 

També la lingüista Estrella Montolío apunta, al pòdcast Parlem amb Síntesi que “no pensem prou sobre la importància de seleccionar bé les paraules. Cal una reflexió més profunda sobre les implicacions que es desprenen de les paraules que usem. No és el mateix utilitzar una paraula o una altra perquè les associacions que desperta una i l’altra són completament diferents”. 

Sintetitzem! I fem-ho conscients que els sinònims purs no existeixen.

En síntesi:

• Quedem-nos amb allò nuclear.
• Oblidem llenguatges sofisticats que ens fan incomprensibles i no comuniquen.
• Dediquem totes les hores que calguin per reduir quatre pàgines a dues, i dues a una.
• Esforcem-nos en dir només allò imprescindible, sense necessitat de presentacions infinites. 
• Siguem conscients que els sinònims purs no existeixen. 

O encara diria més, dient menys:

• Llarga vida a Síntesi!