Probablement, estarem d’acord que com a societat tots som més exigents, menys tolerants i més militants que fa uns anys. Avui en dia, demanem a les empreses, institucions i organitzacions més transparència, més informació i més compromís amb tot allò que signifiqui proximitat, salut, medi ambient i implicació social.

I no només ho demanem sinó que tenim el poder per exigir-ho. Som, en essència, líders d’opinió, mitjans de comunicació i fonts d’informació fiable i hem après a actuar en xarxa, sumant amb altres molts ciutadans amb els mateixos anhels, compromisos i actituds que nosaltres. Però aquesta realitat implica un retrocés per a les empreses, en el sentit què a diferència de les persones, les organitzacions són cada vegada menys creïbles, generen menys confiança i estan més lluny de la societat.

Una realitat ignorada per la majoria de corporacions

Llavors, la pregunta és ¿què podem fer? La realitat és que la majoria de corporacions segueixen instal·lades en la seva zona de confort, sense escoltar i tancant els ulls als nous hàbits ciutadans. El sector financer no s’ha assabentat o no vol assabentar-se que comença a florir un nou concepte d’entitats més ètiques, més pròximes, amb atenció més directa cap als seus clients.

El sector energètic no sap que ja no pot construir noves infraestructures sense que aquestes estiguin plenament consensuades amb el territori. Les marques ja no poden fabricar a qualsevol preu ni utilitzar determinats components que poden posar en risc la salut. Les telecomunicacions ja no poden vendre indefinidament nous desenvolupaments sense explicar adequadament la seva necessitat i la seva funció. Les administracions ja no poden imposar noves mesures si aquestes no compten amb l’aprovació dels ciutadans. I així, de manera transversal, tots els sectors econòmics s’estan veient afectats per una nova societat, a la qual no entenen, a la qual no escolten i amb la qual no saben com relacionar-se.

I això, a part de ser un míssil directe als comptes d’explotació i al desenvolupament de les empreses, posa en risc la reputació d’aquestes corporacions que segueixen instal·lades en la seva zona de confort, pensant que tot és qüestió de cicles i que en poc temps aquesta societat exigent i intolerant tornarà a la sendera del bon consumidor.

Què és el que està joc?

Senyors, ens juguem la reputació i la reputació d’una organització significa credibilitat, confiança i coneixement. Si la societat no confia en nosaltres, no ens creu i no ens coneix o no comparteix la nostra filosofia o la nostra manera de fer, no serem ningú, deixarem d’existir.

Però, seguim com sempre. Confiant en els bons resultats d’un recull de uns mitjans de comunicació que publiquen allò que ens interessa, perquè per a això els financem, però no el que interessa al lector, l’oient o l’espectador. Seguim confiant en notes de premsa que no aporten cap valor o en xarxes socials plenes de continguts marketinians que generen trànsit però que no es tradueixen ni en més confiança, ni en més coneixement ni en més credibilitat. Seguim parlant dels compromisos del mil·lenni i seguim oblidant al client que ja no ens creu.

Estem arribant tard?

La tasca de la veritable comunicació corporativa rau en gestionar la reputació, preservar-la, consolidar-la i millorar. Els aplaudiments interessats ja no serveixen, es requereix convenciment, compromís, proximitat, ètica, transparència, empatia, coneixement, capacitat, eficiència i constància, i per desgràcia en molts currículums de les grans companyies del nostre país, això segueix sense sortir. Potser estem arribant tard.