Què tenen en comú una empresa energètica, un banc i un laboratori farmacèutic? Clarament, les persones. Sense la confiança dels diferents grups d’interès, el futur d’aquestes tres empreses seria qüestió de mesos.

Ja no n’hi ha prou amb “tenir raó” i complir escrupolosament amb la tramitació i la normativa corresponent per tirar endavant els projectes. Per això, molts directius es desesperen i frustren quan veuen els seus plans estratègics estancats i les seves possibilitats de creixement reduïdes.

L’error està en el fet que se centren únicament en les operacions econòmiques i comercials, i no busquen la necessària legitimació de l’empresa i la seva activitat per part de la societat.

El gran repte

El gran repte de les organitzacions en l’actualitat és identificar les expectatives socials, econòmiques, ambientals … dels seus diversos grups d’interès i desenvolupar accions de millora per intentar apropar-se el més possible a aquestes expectatives i aconseguir un benefici mutu.

Però per això, cal deixar enrere el vestit i acostar al carrer, als territoris, a on resideix la vida … i conèixer, explicar, dialogar, empatitzar …; en resum, això va d’entendre i fer-se entendre. Les empreses ni poden ni han d’ignorar a la comunitat en el desenvolupament de la seva activitat; només així aconseguiran la seva supervivència a llarg termini.

Aquesta realitat no s’ha originat en l’era post-COVID-19, tot i que sí que s’ha pogut evidenciar més la circumstància que sense les persones les organitzacions no són res. Per això, aquest moment és una bona oportunitat perquè els directius facin mudança i revisin i prescindeixin de pràctiques que no servien massa en el passat, per deixar espai a una forma més eficaç de comunicar i relacionar-se amb la societat.

La transformació de la societat

Però què ha passat perquè els grups d’interès hagin desenvolupat aquesta capacitat d’influència en l’estratègia i en els projectes de les organitzacions, posant en risc variables tan rellevants com la reputació, la confiança, els beneficis, els costos, competitivitat i les percepcions? Es deu a les profundes transformacions que s’han produït en la societat, especialment impulsades per la tecnologia i les xarxes socials.

La comunitat és més exigent, sensible i, fins i tot podíem dir, més desconfiada; segurament el fet de tenir una major facilitat per accedir al coneixement, i, per tant, estar més formada i informada, influeix en aquesta evolució.

Té a les seves mans el poder de la comunicació; qualsevol ciutadà és, en potència, un mitjà de comunicació, un líder d’opinió i una font d’informació creïble; sempre molt més versemblant que la mateixa empresa.
Exigeix ​​transparència, participació, proximitat i compromís. Cada vegada té més arrelada la seva convicció sobre els seus drets en el seu entorn local i a més ha adquirit la consciència, i assumeix i projecta, aquells criteris, ideals o conflictes d’abast global (sostenibilitat, drets humans …).

I per rematar, disposa d’una capacitat d’organització i una agilitat de resposta, a les que no aconsegueixen arribar les organitzacions amb tanta jerarquia i burocràcia a l’esquena.

Organitzacions més febles

A més, aquesta nova sensibilitat social coincideix amb un moment en què les organitzacions són més febles i menys creïbles davant la societat. I la diversitat més gran de mapa de grups d’interès provoca una major complexitat en la interlocució de les empreses amb el seu entorn.

Però la dificultat no ha d’avalar l’actitud passiva de moltes organitzacions o la “invisibilitat” tradicional d’altres. Aprofitem aquest moment de mudança per desenvolupar una estratègia coherent amb l’entorn, que incentivi la transparència, la participació i el compromís amb els grups d’interès per garantir la convivència i el valor compartit.

Senyors, acostem a les persones i mirant-als ulls diguem: “Sense tu no sóc res”. Les seves empreses li ho agrairan.