“Existeixen dues superpotències en el món, una és Estats Units, l’altra ets tu”. Aquesta frase del premi Nobel de Literatura, José Saramago, ens dirigeix al tema de la marca personal.

La marca personal (personal branding en anglès) s’entén com la manera en què et perceben els altres gràcies a les teves aptituds o pràctiques professionals, òbviament molt importants, però també al que comuniques i transmets diàriament. El que et fa ser tu.

El terme, ideat per Tom Peters, va aparèixer per primera vegada en 1997 en un article titulat ‘The Brand Called You’ i recull que tots hem de veure’ns a nosaltres mateixos com una marca. Les noves tecnologies i les xarxes socials han traslladat la marca personal a pràcticament tots els àmbits de la vida.

El cas Djokovic

Escriptors, actors, esportistes… són els millors exemples de marca personal. Aquesta vegada ens quedem amb Novak Djokovic, aprofitant el succeït en els últims dos anys amb el serbi, que va culminar amb la seva recent deportació d’Austràlia.

Djokovic s’havia construït una excel·lent marca personal, gràcies als seus èxits esportius, la seva Fundació i la seva interacció amb rivals i aficionats a les xarxes socials. No obstant això, l’arribada de la Covid-19 ha suposat un canvi de paradigma.

El serbi va organitzar un torneig de tennis a Belgrad durant la primera onada de pandèmia a Europa, en el qual els contagis es van multiplicar, inclosos els d’ell mateix i la seva dona. Posteriorment es va saber que, en ple confinament, ell viatjava de Sèrbia a Espanya amb impunitat (un altre esborrall).

Amb l’arribada de les vacunes, Novak es va destacar per ser contrari a elles, postura que actualment xoca amb les regles d’entrada en la majoria de països. Com Austràlia.

I arribem al zenit dels despropòsits. Per les dues parts. Però va ser el mateix Djokovic qui va obrir el foc amb el seu tuit del 4 de gener, anunciant, sense mascareta i amb un posat una mica provocador, que marxava a jugar a Austràlia. Una exempció mèdica (irregular ja per si mateixa, atorgada per Tennis Austràlia) li donava aquesta oportunitat.

El pitjor encara havia d’arribar: interrogatori a l’aeroport de Melbourne, detenció, un primer judici amb sentència favorable, alliberament, fotos dels seus entrenaments… i mentrestant, el govern australià decidint si li retiraven el visat. En aquests dies es va saber que, segons va declarar el serbi, havia donat positiu, però les imatges de Djokovic en un acte amb nens, sense mascareta, i després, en una entrevista amb L’Equipe, en la qual no va informar d’aquest positiu quan hauria d’estar realitzant la quarantena, van començar a gargotejar la imatge del número u mundial.

Austràlia decideix retirar-li el visat d’entrada per raons d’ordre públic. I és que estem parlant del país i de la ciutat, Melbourne, que ha patit més dies de confinament. Això significa la deportació. Novak fa servir la seva última bala. Però és inútil. I doloroses són les imatges sent escortat per la policia federal fins a pujar-se a l’avió de tornada.

Ara es prendrà un temps per a la reflexió. França ja li ha dit que, sense estar vacunat, no entrarà, el mateix passa a Anglaterra i Estats Units. On podrà entrar? A pràcticament cap país. La seva carrera penja d’un fil… i també podrien fer-ho alguns dels seus contractes. Lacoste ja ha informat en un comunicat que parlaran amb el serbi i Asics, encara que no ha dit res, va perdre en tot aquest procés gairebé un 20% a la Borsa de Tòquio. Peugeot i Hublot tampoc han parlat.

Per a molts, el millor jugador de la història ha destrossat la seva reputació sense possibilitat de reparació. I Djokovic només pot culpar-se a si mateix perquè la teva marca personal, com la pròpia paraula indica, només pots destruir-la tu. Cuida-la!