Tots els projectes d’infraestructures, o si més no la majoria, viuen un moment de convulsió social. Ho dic en el sentit que, davant qualsevol iniciativa, acostuma a aparèixer immediatament el rebuig social de veïns, plataformes, associacions o grups posicionats en contra de carreteres, d’autopistes, d’abocadors, d’incineradores, de plantes solars, de parcs fotovoltaics, d’indústria, de línies elèctriques i de qualsevol cosa que ells consideren que envaeix el territori. La resposta sempre és la mateixa: sí, però no així; sí, però no aquí. I aquesta resposta porta associada la protesta permanent, la difusió constant de missatges a través de xarxes socials i mitjans de comunicació, les trobades a cada municipi, les visites i pressions a tot l’arc parlamentari de la regió que sigui, les iniciatives judicials per paralitzar els projectes, les denúncies del cas a la Unió Europea, la pressió a alcaldes i funcionaris perquè facin marxa enrere i la visualització d’aquesta oposició com un posicionament majoritari de tota la població afectada per aquell projecte.

La realitat, però, és ben diferent. En la majoria de casos, el que hi ha és una minoria molt sorollosa i una majoria molt silenciosa, i les administracions públiques i les empreses hauran d’entendre que ja no és possible el desenvolupament sense conviure amb el soroll de la minoria i amb el silenci de la majoria. Això, forçosament s’ha de traduir en posar el focus i l’accent de qualsevol estratègia comunicativa i relacional en la majoria silenciosa i no en la minoria sorollosa.

No hi ha varetes màgiques ni fórmules magistrals, però si escoltem de debò a la majoria silenciosa, si expliquem els projectes de manera empàtica, entenedora i amb transparència; si establim un diàleg amb aquesta majoria –amb els seus elements més representatius– , si arribem a consensos clars, i si a cada projecte generem un benefici social, és possible continuar desenvolupant infraestructures malgrat el soroll permanent i persistent.

Les administracions públiques, però també les empreses, han de ser valentes davant aquest soroll i han de ser capaces d’interpretar-lo adequadament, d’analitzar-lo i de filtrar-lo en funció de la seva realitat i no del que sembla que són, però que no són. Però sobretot han de ser capaces d’identificar adequadament la majoria silenciosa i de saber activar-la en els processos de desenvolupament dels projectes, molt abans que la contaminació del soroll arribi a bloquejar-la.

Davant la minoria sorollosa, majoria silenciosa i endavant!