El passat 11 de gener, el president de la República francesa, Emmanuel Macron, penjava al seu compte de Twitter un vídeo amb testimonials de dones que pateixen endometriosi. El mateix 11 de gener Macron publicava als seus comptes de Youtube, Twitter i Facebook una declaració institucional de gairebé 6 minuts anunciant la posada en marxa d’un Pla Nacional contra aquesta malaltia per part del govern francès. “L’endometriosi no és un problema de les dones. És un problema social”, assegurava. Reblava el clau un reels a Instagram, gravat pel mateix Macron moments abans de la declaració institucional. Dos dies després, el 13 de gener, l’Assemblea francesa aprovava per unanimitat declarar l’endometriosi malaltia crònica.

He de reconèixer que no segueixo habitualment la política francesa i que aquesta campanya ha aconseguit cridar la meva atenció i la de les dones d’arreu del planeta. Segurament la proximitat de les eleccions presidencials -cal no oblidar que les dues principals rivals de Macron són dones- té molt a veure amb la presentació del pla just en aquest moment. Però el cert és que la campanya és un bon exemple de cap on va la nova comunicació.

El Pla Nacional francès contra l’endometriosi té en compte tres pilars fonamentals de la nova comunicació:

1. Les persones. En el nou context comunicatiu, les persones són les protagonistes. En aquest cas, a través de testimonis de dones que pateixen la malaltia, però també del mateix Macron que, tot i ser el president de la República, penja en el seu perfil d’Instagram un reels gravat per ell mateix, al més pur estil influencer. És clar que, en aquest cas, tot respon a una estudiada estratègia de comunicació, però la realitat és que aquest vídeo ha generat complicitats entre dones de tot el món que han vist com, per primer cop, un polític es preocupa per una qüestió eminentment “femenina”.
2. Estratègia digital. Els mitjans de comunicació tradicionals van perdent influència en detriment de les xarxes socials. La campanya s’anuncia primer a Twitter, Facebook i Instagram i després es presenta als mitjans de comunicació tradicionals, si es presenta.
3. Suport audiovisual. El futur de la comunicació és audiovisual: testimonials, declaracions en vídeo, videoselfies…

A casa nostra, cada cop són més les empreses que comuniquen d’acord amb els nous temps, però encara tenim molt camí per córrer i la campanya de Macron és un molt bon exemple de com fer nova comunicació.