Estarem d’acord que la comunicació és un fet vital que es produeix les 24 hores del dia, tots els dies de la setmana i per part de tothom, i que sovint focalitzem la comunicació en les eines i continguts que com a organització tenim per comunicar, però ens oblidem de les persones. I les persones, en qualsevol organització, són els seus principals comunicadors i comunicadores.  L’aportació dels CEO a la reputació de la marca implica un percentatge prou rellevant, sense cap mena de dubte, però, al cap i a la fi, les empreses no són el que diuen ser, sinó que són el que són les persones que les formen.

Per això les actituds dels màxims representants d’una organització amb el seu personal diuen molt d’ella. Així, un cap o una cap prepotent, maldestre o distant ens estaran indicant una empresa poc empàtica i poc atenta a tot allò que succeeix al seu entorn. Imaginem per un moment una empresa on el màxim responsable es passeja per les oficines sense mirar ningú, sense dirigir-se a ningú, sense parlar amb ningú i, en canvi, pensem en un CEO d’una multinacional que arriba tard a una convenció de la seva companyia i que, malgrat arribar tard, es va aturant a cada passa per preguntar com estan les persones que es troba pel camí, per interessar-se per la feina que fan, per com es diuen. Què comunica cadascú? Quina empresa transmeten i projecten cadascun?

La importància d’un “què tal” és més rellevant del que ens pugui semblar. Un simple “què tal” transmet empatia, acostament, ganes de saber, curiositat, proximitat, i en canvi un silenci, una manca de relacions, de diàleg, transmeten tot el contrari. La responsabilitat dels CEO no només recau en els comptes d’explotació i els resultats de les empreses. Aquests, cada vegada més aniran lligats a la identitat que es comunica i com es comunica, a allò que diuen els intangibles.

Recordo un empresari que anava a la feina amb un Seat Ibiza, però tots els treballadors d’aquella empresa sabien que els caps de setmana aquell CEO circulava per la ciutat amb un Porsche. La comunicació no es pot amagar ni falsejar, perquè tot s’acaba sabent i no podem fer veure que transmetem bones qualitats quan practiquem males formes.

S’ho haurien de pensar dues vegades aquells empresaris que exerceixen el seu poder i el seu lideratge cridant, menystenint la gent, considerant-se superiors, ignorant les persones o maltractant els treballadors. Tard o d’hora els seus clients percebran aquestes maneres de fer i entendran que es tracta d’organitzacions basades en l’explotació i no en la col·laboració, en la força i no en el treball en equip, en la por i no en la il·lusió. Tan fàcil que és preguntar a la gent del teu equip com està i com es troba! Per cert, i vosaltres què tal?