Al 2009, el Col·legi de Periodistes va aprovar els Criteris de bones pràctiques dels gabinets de comunicació:  “Per damunt de tot, els periodistes de fonts deuen fidelitat al Codi Deontològic i al principi professional de veracitat”. Per damunt de tot!

Uns anys més tard, al 2018, la Global Alliance for Public Relations and Communication Management, que agrupa més de 360.000 professionals i acadèmics, redactava el seu Codi Ètic i situava com a primer principi el de “Treballar per l’interès públic”. El primer de 16!

Dircom, la FAPE i altres entitats espanyoles signaven, al 2021, el Compromís ètic per al futur en què es comprometen, com a directius de comunicació, a “facilitar informació veraç i de qualitat”. Res de vendre motos!

Els que ens dediquem a la comunicació corporativa ens hem imposat uns criteris deontològics per autoregular la manera com treballem. Hi estem obligats perquè tractem amb un material tan sensible com la informació i la professió cada cop és més complexa. A més, vivim en un context d’infoxicació, fakenews i polarització creixent que fan més necessàries aquestes regulacions. 

Per això, el Col·legi de Periodistes i Dircom Catalunya han dedicat la cinquena edició de la Jornada de Comunicació Corporativa a “La comunicació responsable com a eina de transformació social”. Podeu recuperar les jornades des d’aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=rKFbxpt5UJ4

El periodisme de mitjans sempre ha entès la seva funció social en una democràcia, però els qui treballem en empreses i institucions no sempre hem tingut tan clara aquesta perspectiva. Jornades com aquesta venen a reforçar la nostra responsabilitat social i l’impacte positiu que podem generar. 

Alguns exemples que s’han tractat a la Jornada i que expliquen la transcendència que ha adquirit la professió:

• 1 de 4 espanyols està sotmès a un procés de polarització extrema. En l’època de Trump, en la meitat de les llars nord-americanes es va deixar de parlar de política per no discutir. Davant la pèrdua de credibilitat d’empreses, institucions i administració, des de les direccions de comunicació hem de generar aquesta credibilitat per contribuir a un debat públic serè i constructiu.
• Ajudem a crear i transmetre el propòsit de les organitzacions, que millennials i centennials consideren un factor diferencial a l’hora d’escollir un lloc de treball. Un propòsit rellevant connecta amb un jovent que vol transcendir en el seu lloc de treball.
• Ara que la sostenibilitat és un tema crític per a les organitzacions, les àrees de comunicació són les que podem aproximar-nos amb més facilitat i amb una visió més completa als criteris mediambientals, socials i de governança (ESG). Un estudi de la Universitat d’Oxford assenyala que les empreses amb mètriques ESG tenen un accés al capital a un cost més baix. 
• Tenim una visió 360º que altres funcions d’una empresa no tenen. Ningú es preocupa per tots els stakeholderscom ho fa un responsable de comunicació. És just aquesta mirada transversal la que ens aporta un plus de valor i pot fer entendre a un comitè de direcció que una decisió, tot i ser la més raonable en termes financers, operatius o de vendes, potser no és la millor a nivell reputacional i, per tant, cal donar-li la volta. 

Autoregulacions, estudis i jornades com la celebrada al Col·legi de Periodistes serveixen per anar modelant una professió molt jove. Advocats, enginyers o comercials fa temps que tenen una posició definida. Ara és el nostre moment de transformar les societats des de les pròpies organitzacions.