El proper 4 de novembre, juntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, presentarem el I Estudi sobre comunicació interna als ajuntaments de Catalunya, i la radiografia no pot ser més clara: a dia d’avui, la comunicació interna no forma part de l’agenda municipal i és una assignatura pendent a la majoria dels consistoris catalans.

Si bé és cert que els ajuntaments de Catalunya són plenament conscients de la importància de la comunicació interna, la realitat és que pocs hi destinen els recursos necessaris, tant econòmics com humans. Això fa que sovint la comunicació interna s’improvisi, tal com ho demostra el fet que només 7 dels 49 ajuntaments participants en l’estudi tenen un pla de comunicació interna formal. 

La majoria d’ajuntaments es basen en la bona voluntat i l’esforç personal del seu equip per garantir que la informació circuli entre els diferents departaments. Una informació que, majoritàriament, és operativa i està centrada en aspectes del dia a dia, com ara instruccions sobre procediments, directrius puntuals o informacions pràctiques per a la gestió immediata. Informacions que deixen de banda aquella comunicació, la comunicació estratègica, que fa possible que tothom remi en la mateixa direcció, que fomenta el sentiment de pertinença i que millora l’atenció a la ciutadania, que haurien de ser els fonaments de la comunicació interna municipal.

Per si no fos prou, els ajuntaments catalans tendeixen a oblidar un aspecte crucial, com és la capacitat potencial dels treballadors de convertir-se en el primer altaveu extern de l’organització i un dels més creïbles. Quantes vegades ens hem adreçat a la nostra administració local amb un dubte relacionat amb l’acció municipal i els treballadors i treballadores públiques no ens han sabut donar una resposta per desconeixement de l’acció? Si el personal no està ben informat sobre els projectes, les prioritats o els èxits de l’Ajuntament, és difícil que puguin transmetre aquests missatges a la ciutadania.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi que hem impulsat, conjuntament amb el Col·legi de Periodistes. Com podeu veure, en la comunicació interna als ajuntaments catalans hi ha molt per fer i, si volem que deixi de ser una assignatura pendent, cal un canvi de paradigma que situï la comunicació interna al lloc que es mereix. 

Aquest canvi no només ha de ser tècnic, sinó també cultural, amb un compromís ferm per part dels equips directius i les àrees de recursos humans. La comunicació interna ha de deixar de ser percebuda com un procés secundari o reactiu per esdevenir un element estratègic clau en la gestió dels ajuntaments. Això inclou invertir en eines modernes de comunicació, formar els equips per a una transmissió fluida de la informació i fomentar una cultura organitzativa basada en la col·laboració i la transparència. Només així aconseguirem que els ajuntaments catalans siguin veritables motors de cohesió interna i millorin l’eficàcia del servei públic.