Hi ha dies en què penso que la comunicació interna és com l’aire, que només el trobem a faltar quan ens costa respirar. Quan les coses van bé, sembla natural; quan hi ha malentesos, rumors o desconnexions, tothom s’adona de la seva importància —encara que sovint ja és massa tard.

En la meva experiència treballant amb tot tipus d’organitzacions, he vist com la comunicació interna pot marcar la diferència entre un equip motivat i un que va amb el pilot automàtic. I no parlo de fer newsletters, ni d’obrir una intranet nova: parlo de crear circuits reals de confiança entre les persones. Perquè, al final, comunicar internament no és “enviar missatges”, sinó construir vincles i sentit compartit.

L’Ajuntament de Viladecans ho té molt clar. Fa anys que treballa per consolidar aquests vincles i per construir una cultura compartida entre totes les persones que en formen part. El programa amb què ho fan es diu, molt encertadament, Aire. Ara, l’equip, encapçalat per la Montse Sanahuja i la Isabel Borràs, ha fet un pas més i ha celebrat la I Jornada Cultura, Talent i Comunicació Interna. Una trobada pensada per compartir experiències, aprendre plegats i posar en valor la comunicació com a motor del canvi intern.

Aquesta jornada no neix del no-res. És fruit d’un camí que Viladecans ja fa temps que recorre, especialment amb el seu Model d’Innovació de l’Ajuntament (MIA), una aposta per repensar la manera com es treballa, com es col·labora i com es generen projectes que travessen departaments i àrees. Perquè innovar no és només fer coses noves: és fer-les d’una altra manera, i això només és possible si la comunicació interna funciona.

El MIA ha demostrat que la innovació és tant orgànica com cultural. No s’imposa per decret ni per pla estratègic: es cultiva des de dins. I és aquí on la comunicació juga un paper essencial. Explicar bé per què es fan les coses, com s’hi pot participar, o què hem après d’un projecte que no ha anat com esperàvem, és una forma de crear una organització viva i que aprèn.

En aquest sentit, Aire i MIA es complementen: un és el canal, l’altre és el motor. I junts fan que la informació circuli, que les bones pràctiques es comparteixin i que la innovació sigui, realment, col·lectiva.

Per motius de salut, finalment no vaig poder moderar una de les taules de debat de la Jornada, ni seguir-la, i em va saber molt greu perdre’m-la. Era una gran oportunitat per escoltar de primera mà com altres organitzacions afronten els reptes de la comunicació interna i quines fórmules han trobat per fer-la créixer.

M’hauria agradat viure en directe totes les taules: la de comunicació interna, la de cultura i innovació —que va moderar la meva companya de Síntesi Aurora Masip—, les Flash Talks sobre employer branding i el debat intergeneracional. Estic convençuda que totes van aportar idees valuoses sobre com comunicar millor internament, impulsar la participació, donar sentit al treball i connectar generacions dins les organitzacions.

Felicitats a l’Ajuntament de Viladecans per impulsar una iniciativa tan necessària com inspiradora, i gràcies a tots els ponents per les seves aportacions i per ajudar-nos a seguir aprenent com comunicar millor des de dins.