Una altra famosa frase que escoltem sovint els que ens dediquem a la comunicació, i que pot referir-se a una nota de premsa, un comunicat, un post al web oa la intranet corporativa és “jo canviaria el titular”. Ho diu qualsevol persona de l’organització sigui quina sigui la seva àrea o lloc. Com si fos un consell necessari.

I sempre que l’escolto se m’acut la mateixa reflexió:

Us imagineu a un director de comunicació dient-li a un director financer que canviï el perímetre de consolidació? O al director de Recursos Humans que canviï l’esquema de bonus de la companyia? O al director de màrqueting que canviï la foto dels opis o de la campanya d’autobusos? No, és clar, no és el mateix … o sí?

La comunicació: una eina estratègica

Avui, la comunicació s’ha convertit en una eina estratègica per a empreses i organitzacions, que gasten molts diners i esforç en protegir un dels seus tresors més preuats: la seva reputació.

Una reputació que pivota en tres elements clau: el coneixement, la confiança i la credibilitat, i que, com tots sabem, costa molt de guanyar i molt poc d’arruïnar.

Aquestes mateixes empreses i organitzacions deleguen la seva comunicació en professionals amb una àmplia formació – diplomatures i màsters en molts dels casos – a més de grans aptituds i experiència, que constantment han de fer front a situacions complexes que requereixen respostes ràpides i eficients.

A més, molts d’aquests professionals tenen al seu torn equips multidisciplinaris de comunicació i / o agències especialitzades qui els aporten encara més coneixements i experiències. En resum, es tracta d’equips altament qualificats.

Llavors, per què a ells, que tenen els coneixements, no els atorguem confiança i credibilitat? Per què constantment els qüestionem?

Segur que sabeu la resposta: perquè en comunicació, com en el futbol, ​​tothom s’atreveix a pensar, fins i tot de vegades faltant al respecte.

Potser si hem de canviar el títol

Potser part de la solució sí sigui canviar el títol, però no a la nota de premsa, al comunicat o al post. Potser, si en lloc d’anomenar-los “Directors de comunicació o departaments de comunicació” en diem “Directors de reputació o departaments de reputació” no tothom s’atrevirà a pensar sobre la seva feina, perquè amb la reputació està en joc la pròpia supervivència de l’empresa.

I també és cert que la clau no únicament està en la denominació de la disciplina, sinó també en la valoració econòmica. Fins que no sapiguem o no ens prenguem seriosament la possibilitat de quantificar quant val la reputació, la comunicació seguirà sent un departament amb el qual tothom s’atreveix, encara que això suposi posar en risc la reputació.