El dia Mundial de la Llibertat de Premsa a Síntesi reflexionem sobre la llibertat d’expressió a les xarxes socials i ens preguntem si aquestes dues llibertats han de fer front als mateixos desafiaments… 

Deu quedar ben poca gent al món que, hores d’ara, no sàpiga que Elon Musk, la persona més rica de la terra, ha comprat Twitter, una de les plataformes amb més poder d’influència, per 44.000 milions de dòlars. El que potser no sabrem mai amb certesa, almenys a curt termini, és la voluntat real que hi ha darrera d’aquesta compra. 

L’interessat ha dit que la compra per millorar-la, no pas per diners ni per influència. En aquest sentit, afegeix que Twitter necessita més claredat en les normes, més transparència en els algoritmes i més llibertat en el discurs.

En un primer moment, la comunitat tuitaire va comprar la teoria que Elon Musk és un ferm i entusiasta defensor de la llibertat d’expressió i que considera que l’actual plataforma censura amb massa facilitat algunes opinions. Algun dels perfils de la xarxa social anava més enllà i apuntava que, ara que Musk és l’amo de Twitter, la xarxa social “donaria permís” a Donald Trump per reobrir el seu compte, suspès per la plataforma després de l’assalt al Capitoli. 

La teoria que contempla que Musk és un ferm defensor de la llibertat d’expressió es va desmuntar en poques hores quan es va saber que havia blocat alguns perfils que el criticaven o que expressaven una opinió que ell no compartia.

Malgrat això, el multimilionari sud-africà es manté ferm en defensar que la seva última intenció amb la compra de Twitter és “salvar la democràcia”. “És realment important que [a Twitter] la gent cregui i percebi que pot parlar lliurement dins dels límits de la llei”, defensa Musk. Segons ell, això és indispensable “per al funcionament de la democràcia, tant als EUA com a molts altres països”.

És en aquest punt que recordem el primer any de carrera a la Facultat de Periodisme i com se’ns repetia que la llibertat de premsa era un dels indicadors de la qualitat democràtica d’un país, i ens venen al cap algunes preguntes: 

• Li hem d’atorgar a Twitter, en particular, i a les xarxes socials, en general, la capacitat i el poder que fa vint anys se li atorgava a la premsa? 

• És la llibertat d’expressió que diu que defensa Musk a Twitter l’equivalent a la llibertat de premsa que es defensava a Los guardianes de la libertad, a Todos los hombres del presidente, a Spotlight o que defensen organitzacions com la UNESCO o Reporters sans frontières?  Si és així…

• Vol dir que la llibertat d’expressió a les xarxes socials es veu limitada pel “consens implícit de certes elits, el mercat i els interessos econòmics”, tal i com recull Los guardianes de la libertad en relació a la llibertat de premsa?

El que és inqüestionable és que, actualment, la immensa majoria d’acadèmics de la comunicació i el periodisme assenyalen la proliferació de fake news i les lleis que coarten la llibertat d’expressió (o “lleis mordassa”) com a principals amenaces a la llibertat de premsa i d’expressió. Amb el temps veurem si són només aquestes, o si se sumen nous desafiaments a l’exercici de la comunicació i el periodisme.