El 23 de gener, Carrefour Bélgica anunciava que deixava de vendre panga als seus supermercats en aquest país per “motius ecològics”. Una setmana després, el 31 de gener, Carrefour Espanya s’afegia a aquesta mesura. L’endemà mateix, la CEAPA (Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes) enviava una carta als ministres de Sanitat i d’Educació demanant la prohibició del consum de panga als menjadors escolars. La crisi estava servida.

Però de quin tipus de crisi estem parlant? Estem realment davant d’una crisi de seguretat alimentària o per contra estem davant d’una crisi de reputació? La resposta és clara, ens trobem davant d’una greu crisi de reputació i d’imatge.

Tothom coincideix, autoritats sanitàries, experts alimentaris, pediatres, estudis universitaris consumir panga no suposa cap risc per la salut. És un peix insípid, amb poc valor nutritiu i amb presència d’alguns elements tòxics, però 100% segur i arriba a Catalunya després de superar un estricte sistema de control per part de la Unió Europea per garantir que el peix que consumim compleix totes les normatives de seguretat alimentària.

Però això no és el què creuen la societat i els mitjans de comunicació del nostre país. Per a ells la panga és un peix cultivat en un riu altament contaminat, sense cap mena de control sanitari, amb elevats índex de mercuri i amb tot tipus de contaminants a la seva carn. Si a aquesta percepció negativa hi afegim un alt índex de desconfiança envers la indústria vietnamita, els problemes ambientals que causa el seu cultiu al delta del Mekong i les condicions dels treballadors entendrem el perquè de la percepció negativa dels media i dels consumidors.

Per intentar combatre aquesta mala imatge del panga, el 2013 Vietnam va crear el segell de qualitat ASC (Aquaculture Stewardship Council) que certifica que la panga que consumim ha estat cultivada de manera responsable. Ara, quatre anys després la panga s’enfronta a la seva crisi de reputació més important dels darrers anys amb risc de perdre el que avui és el seu primer mercat a Europa si no actua ràpidament -Espanya consumeix anualment 23.179 tones de panga que suposen un 20% del mercat europeu, d’aquestes només 200 tones es consumeixen a Barcelona- i aconsegueix construir una reputació sòlida i positiva.