Vivim un moment en el qual tot allò que pugui representar una font oficial ha perdut credibilitat i protagonisme, especialment en el món online. El ciutadà prefereix beure de fonts “properes” o admirades i no pas d’aquells canals que representen una institució, una empresa o una organització. Aquesta situació s’agreuja davant les crisis i, especialment, davant d’aquelles crisis vinculades a la reputació.

Ho veiem diàriament. Una munió de seguidors està únicament pendent d’aquella possible errada o d’aquella interpretació que permeti dinamitar la versió oficial i, en canvi, accepta sense filtres diferents versions, malgrat que sovint aquestes són esbiaixades o no tenen res a veure amb la veritat.

Aquests dies, amb el malaurat atemptat a Barcelona i Cambrils s’ha viscut una situació que val la pena analitzar si es pot considerar una excepció o no, si és nova o no. Per damunt de mitjans de comunicació, d’opinadors de tota mena, de teòrics informadors teòricament ben informats, de manipuladors descarats i de miserables digitals, hem vist com el compte oficial de Twitter dels Mossos d’Esquadra, @mossos es convertia en el mitjà oficial de comunicació a l’entorn de la tragèdia i en el de major credibilitat.

Aquests dies ha estat habitual escoltar frases com ara “cal esperar que ho confirmin els Mossos” o “això no ho han dit els Mossos” per qüestionar altres informacions que anaven apareixent. A mesura que passaven els dies les xarxes socials de la policia catalana s’han convertit en el gran mitjà de comunicació, en el més seriós, en el més ben valorat i en l’únic que no era qüestionat per la ciutadania.

Podem pensar que es tracta d’una excepció, d’una casualitat, però hi ha diferents arguments que avalen que les fonts oficials segueixen tenint un paper destacat i molt de futur, sempre i quan es compleixin alguns paràmetres, com ara:

• Si el que s’està vivint és una tragèdia. En d’altres països com per exemple Xile, les xarxes socials d’organitzacions com l’Onemi o la Creu Roja són la via per estar informats quan hi ha una catàstrofe. 
• Si la informació que es dona és continuada, seriosa, clara, concisa i sense especulacions.
• Si la informació incorpora elements pràctics i consells.
• Si hi ha confusió a l’entorn dels fets.
• Si els canals informatius oficials ja funcionaven anteriorment.

No es tracta per tant d’una casualitat ni d’una excepció, els Mossos d’Esquadra han complert fil per randa tots aquests paràmetres, fent possible que hi hagi un bri d’esperança alhora de recuperar la credibilitat de les fonts oficials. Han fet molt bé la seva feina pel que fa a una adequada comunicació. I han comptat amb un valor afegit que ajuda a la seva credibilitat: un portaveu extraordinari que hauria de ser exemple per a totes les organitzacions. El problema és que no hi estem acostumats a la bona comunicació.