La meva estimada Estrella Montolío, la millor especialista mundial que conec en llenguatge clar, participava recentment al “X Congreso Internacional de la Lengua Española” a Arequipa (Perú) i, en el marc d’aquest, també a la “Gala de la Palabra” que organitza l’Instituto Cervantes. Es tractava d’escollir una paraula per definir la seva especialitat i ella va triar “zarandajas”, que a més de fer referència al llegum tradicional a la gastronomia peruana, significa menuderies, foteses, bagatel·les, tonteries, nimietats, futilitats, insignificances, minúcies, cosa de no res.

Què té a veure això amb el llenguatge? Doncs que ja no es tracta, com diu l’Estrella, d’escriure o parlar pensant en qui tenim davant i que ens entengui, sinó de desproveir el llenguatge de tots aquells atributs innecessaris que el compliquen i que moltes vegades el fan incomprensible.

Però, compte!, sense caure en l’error de simplificar tant que convertim el llenguatge en pura demagògia.

Aquest és el risc actual: que en la batalla per fer el llenguatge comprensible per als seus destinataris ens passem de la ratlla i el convertim en una zarandaja.

La comparació que fa Estrella Montolio és magnífica des del moment en què l’equilibri és realment complicat. S’han fet grans avenços, però continuem immersos en el vici i la tendència de voler decorar el llenguatge amb elements innecessaris, sovint per semblar més doctes en la matèria o per significar superioritat davant l’altre, sense tenir en compte si el nostre missatge arriba o no a bon port. Parlem per nosaltres i no per als altres, i quan volem simular claredat rebaixem tant el nivell que semblem imbècils.

És cert que el llenguatge clar –en bona mesura gràcies a la labor titànica de l’Estrella i el seu equip– figura avui a moltes agendes i són moltes les administracions i algunes empreses les que el tenen present al seu radar, però també és cert que, a l’igual que altres temàtiques, hi ha el risc de que aquesta aposta per la claredat sigui simplement superficial, per quedar bé; com ha passat en part amb la sostenibilitat o amb la responsabilitat social corporativa, on hi ha més palla que veritat. Per això hem de ser conscients que o ens creiem la importància del llenguatge clar i militem en ell, o podem convertir el llenguatge en una zarandaja més.