Al món de la comunicació, a vegades apareixen petites joies que ens retornen la passió pel llenguatge i per tota la riquesa i matisos que desprèn, recuperant aquella il·lusió per comunicar-se adequadament. Aquests dies m’ha caigut a les mans –gràcies al regal d’una de les persones que més s’estima la comunicació i el llenguatge en aquest país–, el llibre Yo que tú de Juan Vicente Piqueras, director de l’Institut Cervantes a Amman; una peça literària única, per la seva riquesa i originalitat, basada en poemes entorn de la gramàtica i el llenguatge.

Segons Piqueras, “hi ha poesia en tot allò que el llenguatge diu o escriu, fins i tot en un accent, en una coma, en dos punts” i seguint aquesta convicció, Piqueras és capaç de generar poesia meravellosa de símbols com els entre parèntesis, del subjecte, d’adverbis de lloc o dels pronoms personals. Serveixi com a mostra aquest exemple:

Cuando él era tu tú y yo tu él,

cuando tú eras mi ella y todavía

no éramos tú de mi ni yo de ti,

¿quién nos iba a decir que un día habríamos

de ser mutuos túes: tú el mío, tuyo yo,

y ambos enamorados de nosotros?

¡Vaya lío vivir en los pronombres!

Jesús Aguado, que firma l’epíleg del llibre, diu que “Juan Vicente Piqueras juga a posar portes a la gramàtica perquè deixi d’imposar-nos les seves rigideses sintàctiques, semàntiques i filosòfiques”. Realment, una peça extraordinària d’aquelles que no abunden i que t’aporten un amor infinit per les paraules i per tots els recursos del llenguatge. I ho fa des d’un vessant gens habitual com és la poesia.

Si de veritat volen tornar a gaudir amb el llenguatge, no es poden deixar perdre aquesta meravella: Yo que tú. Manual de gramática y poesía, editat per Pepitas de Calabaza & Los aciertos.