A casa arrosseguem uns temps dolents en qüestions de salut, amb fets inesperats que ens fa la sensació que s’encadenen l’un darrere l’altre, sense pausa reparadora que ens permeti refer-nos emocionalment, encara que només sigui una miqueta. 

Ben conscient que no som els únics que passem per aquest tràngol, i amb la seguretat de que podeu imaginar l’angoixa que es genera quan t’hi trobes pel tros, ho aprofito per compartir com una comunicació senzilla, propera i directa per part del personal sanitari reconforta i acompanya.

Fa poc més d’un mes que a la mare li van trobar un tumor que no pintava bé. Des del minut zero, l’equip de l’Hospital Santa Caterina de Salt (Gironès) ens va traslladar la realitat d’una manera clara, però amb una delicadesa extraordinària, i des d’aleshores i fins avui mateix, a les portes d’una intervenció quirúrgica que esperem que sigui exitosa, ens han informat puntualment de tot. 

De la comunicació del Santa Caterina cap a nosaltres en destacaria 5 coses:

–Claredat. La professió mèdica té fama de fer mala lletra, tant en el sentit literal del terme a l’hora d’escriure com en el figurat a l’hora de parlar, relacionat amb un llenguatge excessivament tècnic la majoria de les vegades. No ha estat així en aquest cas. Els professionals sanitaris ens ho han explicat de manera pràctica, fent servir les paraules tècniques justes, sense deixar-se res, però buscant els sinònims adequats –fins i tot amb un dibuix fet a mà–, amb la voluntat que sobretot la pacient, que ja té més de 80 anys, ho pogués entendre.

–Proximitat. En totes i cadascuna de les visites que s’han fet, els professionals sanitaris han parlat directament a la pacient i als acompanyants mirant-los als ulls, no pas a la pantalla dels seus ordinadors on tenen tota la informació sobre el cas, com passa també força vegades en les visites mèdiques.

–Continuada. La comunicació sobre proves a fer, resultats obtinguts i seguiment de l’estat de la pacient ha estat absolutament continuada, ja sigui a través de visites presencials o bé a través de trucades telefòniques.

–Coordinada. I tothom que ha trucat coneixia perfectament el cas de dalt a baix i el que s’havia fet i el que faltava per fer. 

–Comprovació. Sempre, en totes les visites i en totes les trucades, l’interlocutor sanitari s’ha preocupat d’assegurar-se que la pacient i els acompanyants havien entès el que s’havia explicat, el que s’havia fet i el que s’havia de fer. 

I com que massa sovint ens fixem en les coses que no van bé de la sanitat pública, trobo que és de justícia posar en valor l’experiència d’acompanyament d’aquesta comunicació en una situació que per a nosaltres és de crisi. Perquè, com explica en Jordi Martínez, expert en comunicació de crisi i fundador de Síntesi ara fa trenta anys, “en les situacions extremes, les persones esperem empatia, informació constant, transparent, clara i concisa, consells pràctics i decisions proactives dels responsables de la gestió d’aquella situació. És a dir, tenir un punt de suport on intentar entendre què està passant, què s’està fent i què haig de fer jo”. 

Ja ho sabem que la comunicació rebuda del Santa Caterina no cura, però sí que reconforta. I això sol ja és molt d’agrair.