Fins a quin punt el llenguatge condiciona la percepció de la realitat? La pot arribar a canviar? En una època de fake news –o de mentides descarades–, hem de preocupar-nos per matisos lèxics?
La lingüista Carme Junyent, detractora militant de formulacions artificioses del llenguatge inclusiu, defensava que les transformacions socials reals només són possibles a través de canvis profunds en la societat: “Canviem el món i canviarà la llengua”, afirmava amb rotunditat.
Durant la presentació del llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (Eumo Editorial, 2021), una obra que va coordinar i que recull les reflexions de 70 dones lingüistes sobre el llenguatge inclusiu, subratllava: “Jo sempre demano que em donin algun exemple en què canviant la llengua hagi canviat el món. No n’hi ha cap. El que fa la llengua sempre és adaptar-se als canvis”.
Però, què passa quan hem de descriure una nova realitat? Triar unes paraules o unes altres pot condicionar-ne la percepció? La investigadora Naomi Oreskes, historiadora de la ciència, en el seu llibre Merchants of Doubt (Bloomsbury Publishing, 2010) explica com, durant l’Administració de George W. Bush (el fill) es va promoure el concepte de “canvi climàtic” en comptes del que s’havia estat usant fins aleshores: “escalfament global”.
L’estratega republicà Frank Luntz havia suggerit aquest canvi. La seva intenció era que el fenomen semblés menys alarmant, ja que “canvi climàtic” sona més neutre i menys vinculat a una crisi causada per l’acció humana. Diversos focus groups constataven que “canvi climàtic” resultava menys “aterridor” que “escalfament global”.
I sembla que va funcionar. Segons un estudi de la Universitat de Michigan de 2014, les persones que escolten el terme “escalfament global” tendeixen a percebre la crisi com un problema més greu que aquelles que escolten “canvi climàtic”. Aquesta diferència de percepció, induïda pel llenguatge, pot tenir conseqüències directes en la manera com la societat i els polítics reaccionen davant el problema.
The Guardian va ser dels primers mitjans que, ara fa cinc anys, va canviar el seu llibre d’estil per començar a parlar d’emergència climàtica, entre altres canvis de vocabulari que van en la mateixa línia.
Així, ens hem de preocupar de les subtileses del llenguatge? Són matisos inofensius o eines poderoses per modelar la percepció col·lectiva?
En una època marcada per la desinformació, on les fake news no només amaguen la veritat sinó que manipulen les emocions, triar les paraules importa. El llenguatge pot modelar percepcions i influir en decisions polítiques i accions col·lectives.
Les paraules amb què descrivim la realitat poden influir en com l’entenem i en quina actitud prenem. Això no significa que el llenguatge sigui l’única clau per transformar el món, però tampoc és un actor passiu: s’adapta als canvis, sí, però també ajuda a consolidar-los o a resistir-los.
El llenguatge clar
A casa nostra, en un exemple proper sobre la importància d’escollir les paraules, la catedràtica de Llengua Espanyola Estrella Montolio porta anys reivindicant l’ús d’un llenguatge més comprensible, especialment des de l’Administració. Al 2022 va promoure el Manifest Archiletras, que advoca per l’ús d’un llenguatge clar i accessible en les comunicacions de l’Administració Pública.
Per exemple, podem dir: “Es comunica al destinatari que, conforme a la legislació vigent, haurà de presentar la documentació requerida en el termini improrrogable de 15 dies hàbils des de la recepció de la present notificació, amb l’advertiment que, en cas d’incompliment, es procedirà a la resolució desfavorable de l’expedient”. O bé: “Necessitem que ens enviïs la documentació que falta abans de 15 dies hàbils. Si no la rebem a temps, haurem de tancar l’expedient sense aprovar-lo”.
Un llenguatge més clar pot contribuir a la transformació de l’Administració, fent-la més propera –i per tant més confiable– per part de la ciutadania.
El llenguatge per si sol no pot canviar el món, però reflecteix i reforça els valors i les prioritats de cada època. Ser conscients de com les paraules modelen la realitat és una forma de defensar-nos de la manipulació i de contribuir a construir una societat més informada i responsable. El llenguatge no és només una eina per descriure la realitat; també és un mirall i, de vegades, un motor del canvi.
0 Comentaris