Dijous 29 de maig, l’Hotel Casa Fuster de Barcelona va acollir la celebració dels 30 anys de Síntesi, un acte on es varen aplegar prop de 200 persones amb una característica comuna: tots i totes eren amistats que s’han anat sumant al camí de Síntesi al llarg d’aquests 30 anys. Perquè, al cap i a la fi, el veritable capital de les empreses no són els clients, els proveïdors, la facturació, els beneficis o els equips humans, sinó el vincle que es crea amb les persones i que es tradueix en experiències inoblidables.

Persones que ens han ensenyat, que ens han plantejat reptes, que ens han exigit, que han confiat, que ens han acompanyat part del camí, que han sumat, que han col·laborat… Persones amb les quals hem viscut bons i no tan bons moments, amb les quals hem rigut i hem plorat, amb les quals hem triomfat i amb les quals hem fracassat. Persones que estimem i que sempre durem al nostre cor.

En 30 anys, hem viscut coses tan esbojarrades com organitzar un mil·lenari, muntar rodes de premsa a Moscou, baixar periodistes a 900 metres de profunditat en una mina de potassa, gestionar una crisi en pijama de matinada i amb un grup de periodistes enmig de la neu, organitzar el que es va considerar com el millor ral·li del món, muntar campionats d’aeròbic a les platges catalanes, creuar els Pirineus per La Jonquera per sota terra, editar al mateix temps 70 capçaleres periòdiques, organitzar el primer campionat de botifarra de tot Espanya o dormir a l’habitació d’en Franco al castell de Mequinensa. Hem viscut tota mena d’experiències i de totes elles hem sumat persones a la nostra història, moltes de les quals ens varen acompanyar el dijous 29.

En 30 anys hem après que, si tu no dius el que fas, algú altre dirà el que no fas; que les crisis no les provoquen els fets, sinó la forma de reaccionar; que la recepta de la reputació és el coneixement, la credibilitat i la confiança, i que sense coneixement, credibilitat, ni confiança no és possible existir, i que és molt millor fer el que dius que dir el que fas. I hem après que la comunicació no es pot improvisar, que cal tenir uns objectius i un pla per assolir-los. Però encara queda aprendre que és millor comunicar menys i escoltar més o, si més no, escoltar abans de comunicar.

I, és clar, gràcies a tots els que han fet possible aquest projecte que ja s’ha convertit en un referent de la comunicació al nostre país. I mil gràcies als que dijous ens vàreu donar tant de caliu, acompanyant-nos en l’acte que tota la vida havíem somiat. Va ser un aniversari feliç gràcies a vosaltres.