Dies enrere, prop del lloc al qual acudia, em vaig topar amb un cartell que indicava la prohibició d’aparcar-hi per “Acte Apiscopal”. Un cartell casolà, sense cap logo, enganxat amb cinta americana sobre un senyal i del tot benintencionat per informar i evitar algun ensurt de retirada de vehicle per la grua.

Així com recordaré l’acte, que va ser magnífic, també recordaré el cartell. Primer em va fer riure, però després vaig pensar que potser no tocava fer-ho i que la meva reacció hagués estat diferent si s’hagués tractat, posem pel cas, del cartell d’una campanya publicitària, documentació oficial, la peça d’un mitjà de comunicació o un missatge institucional d’una empresa o entitat. Perquè encara n’apareixen massa amb errades.

Recordeu, per exemple, el “No és un pa tumaca però tambè estic ric” de KFC de l’any passat a busos de Barcelona? 

Dono per descomptat que tots ens podem equivocar. Ara bé –i digueu-me perepunyetes o directament maniàtica, si voleu–, soc de les que penso que els que ens dediquem a la comunicació tenim una responsabilitat especial amb el llenguatge i amb l’escriptura, en la llengua que sigui. Per això, sense que haguem de ser un diccionari d’ortografia i gramàtica amb potes, sí que cal que de la mateixa manera que dediquem esforços i recursos a la preparació d’una bona campanya, amb uns materials excel·lents i amb una imatge acurada, invertim temps i també recursos per assegurar-nos que el que cridi l’atenció no sigui una falta.

I si, malgrat tot, se’ns en cola alguna –perquè la infal·libilitat no existeix–, està bé reconèixer-ho i corregir-ho. Un exemple que segur que també recordeu és el de la piulada de La Casa del Libro sobre la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil que començava amb un “Se hacerca…” que feia mal als ulls. 

Cert que hi ha qui aposta per campanyes amb errades intencionades per captar l’interès, però s’han d’explicar bé i el propòsit. Serveixi com a exemple la de “Va por mi cuenta”, un moviment social que treballa per erradicar la pobresa alimentària a Mèxic. Van instal·lar una lona gegant on es podia llegir “Ni un niño más con ambre”. Tothom s’hi va fixar i els comentaris irònics no es van fer esperar, fins que l’entitat va comunicar que s’havien “menjat” la lletra h per conscienciar sobre com la desnutrició afecta no només el creixement físic dels nens i nenes, sinó també el seu aprenentatge.

Una ortografia i una gramàtica correctes són igualment un senyal distintiu de la nostra competència i de la nostra professionalitat. Un missatge ben redactat transmet confiança i seriositat. Perquè com sempre diu la catedràtica Estrella Montolío, la nostra escriptura també ens representa.