Encara avui dia, hi ha moltes organitzacions que quan pensen en la comunicació interna només són capaces de veure-hi feina, diners, recursos… i no s’adonen del potencial que té i dels beneficis que els pot aportar. La comunicació interna no és allò sobrer que deixes anar a la primera ventada, sinó que és –o hauria de ser– l’oli que permet que el motor de l’organització funcioni com un rellotge.

Ve a tomb aquesta reflexió arran de la presentació, aquest dilluns 4 de novembre, del    I Estudi de la Comunicació Interna dels Ajuntaments Catalans, un treball que hem fet des de Síntesi en els últims mesos amb el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Ja en va parlar, de l’estudi, la companya Dolors Gordils en aquest article i, si voleu consultar el treball complet, el podeu trobar a la nostra web.

A la presentació de dilluns es va fer una taula rodona amb quatre responsables de comunicació interna de consistoris que han participat a l’estudi –sí, ja ho sé, jugàvem a casa– i tots ells van destacar que treballar la comunicació interna de manera planificada els aporta més beneficis que no pas una altra cosa. La Marta Pérez, de l’Ajuntament de Terrassa, va defensar que treballar en aquest àmbit de manera “ben feta” es tradueix en “un estalvi de feina”, perquè la cadena de transmissió de la informació corre sola i provoca que tothom “remi en la mateixa direcció” sense haver de fer centenars de reunions i trucades.

Per a Isabel Borràs, de l’Ajuntament de Viladecans, i Joan Maronda, del de Rubí, la comunicació interna és la garantia de tenir equips motivats, sobretot si s’hi impliquen els comandaments, que acostumen a ser el referent de la seva part de la plantilla. Per tant, aquí la confiança i la planificació són claus per aconseguir aquesta implicació. Si d’alguna cosa desconfien els treballadors municipals és de la improvisació i de les propostes que no semblen sòlides perquè no estan ben argumentades.

I, tibant d’aquest fil, la responsable de la comunicació interna a l’Ajuntament de Barcelona, Maria Rodríguez, té clar que, al capdavall, tot plegat redunda en la productivitat dels treballadors. “Els empleats han de tenir la informació per poder fer la seva feina i, si els mantens informats, estaran més implicats i motivats i això ajudarà a augmentar la seva productivitat”, va argumentar. L’Ajuntament de Barcelona, cal dir-ho, és el referent a Catalunya en l’àmbit de la comunicació interna: va ser el primer en endinsar-se en aquest àmbit i ha fet sempre una tasca de divulgació.

I com es fa una bona comunicació interna? Doncs amb estratègia. Això és el que permet “posar ordre”, en paraules de tots els participants a la taula rodona, i tenint clar sempre que aquest no pot ser un procés unidireccional: calen canals perquè els treballadors puguin aportar la seva visió i les seves propostes. O sigui, en poques paraules, que cal un pla… una convicció que contrasta amb una de les conclusions de l’estudi: només 7 dels 49 ajuntaments que hi ha participat disposen d’un pla de comunicació interna. Com diuen Dolors Gordils, coordinadora de l’estudi, i Jordi Martínez, soci fundador de Síntesi, “estem encara a les beceroles”.