El recent estudi Approaching the Future 2024, que recull les principals tendències de la comunicació i que com cada any elabora la fundació Corporate Excellence, ha posat de relleu tres coses: d’una banda, que els intangibles com la comunicació són cada vegada més tinguts en compte en el dia a dia de les organitzacions; en segon lloc, que els riscos reputacionals escalen posicions en el marc de les preocupacions empresarials, i en tercer lloc, que la comunicació interna pren protagonisme.

Vivim, com explicava en el seu recent article d’aquest mateix blog l’Aurora Masip, en un escenari d’incertesa permanent, la permacrisi deia. I en aquest marc d’inseguretat constant i de dificultats afegides, les empreses s’han adonat que molts dels problemes que els poden afectar tenen una repercussió directa en la reputació i que, per tant, els poden fer trontollar la confiança dels seus interlocutors.

Perquè, al cap i a la fi, què entenem per reputació? Jo sempre he defensat que la reputació és el resultat del grau de confiança, coneixement i credibilitat que pugui tenir una organització entre els seus públics (interns i externs). Si deixem de confiar, si no tenim el coneixement necessari i si per a nosaltres aquella empresa o institució ha perdut tota credibilitat, què queda? Res, l’empresa desapareix.

Però, realment tenim identificats els riscos reputacionals que ens poden afectar? O només hem fet esforços per tenir protocols operatius que ens diguin com hem d’actuar, però sense que estableixin els paràmetres per saber com hem de gestionar la reputació en cada cas? Si comencem a entendre la reputació com el veritable valor per a la continuïtat de les empreses i per al seu desenvolupament, comencem també a aprendre a gestionar-la, creant la metodologia necessària per evitar ensurts, salts al buit o dependre de la sort del dia a dia. 

Si hi ha una cosa que no funciona en la gestió de la reputació és la improvisació. Per això cal disposar d’estratègies reputacionals, de plans que ens diguin què cal fer, quan ho hem de fer, qui ho ha de fer i com hem de fer-ho per aconseguir un objectiu tan complex com és el que els nostres públics confiïn en nosaltres, sàpiguen de nosaltres i ens creguin quan diem quelcom.

No ens estranyi, doncs, que els riscos empresarials que cada any recullen els núvols negres que afecten a les companyies comencin a incloure també els riscos reputacionals. Més que res, per tot el que està en joc.