Fer classes és un privilegi per moltes raons: t’obliga a mantenir-te actualitzat, t’ajuda a millorar l’oratòria, aguditza l’agilitat verbal… Però si hi ha una raó per la qual m’entusiasma formar part del claustre de professors d’una business school de Barcelona, és tenir l’oportunitat d’estar en contacte amb gent més jove i entendre la seva manera de veure el món. O, si més no, intentar-ho.
Jo hi vaig per explicar-los com fer plans i campanyes de comunicació corporativa. Però acabem parlant de moltes coses perquè per a mi és una oportunitat per veure el món amb els ulls d’una altra generació. Al final, qui es dedica a la comunicació ha de tenir una mirada el més tranversal possible i trencar les bombolles de l’entorn més immediat.
La setmana passada fèiem un exercici. El repte era pensar en una campanya per captar fons per a una ONG. El públic objectiu eren persones d’entre 18 i 25 anys. Insight que va recollir una de les alumnes: “La meva generació confia en una influencer que ens diu que tal crema em mantindrà jove, però desconfiem d’una ONG que coneixem des de petits i veiem per tot arreu”. Patapam en tot l’ego corporatiu dels responsables de l’ONG!
Com a dircoms o consultors de comunicació tenim l’obligació de fer veure als directors i gerents què està passant al carrer, als passadissos de l’empresa o a les xarxes socials. Hem de rebentar les bombolles on viuen aïllats molts directius. Per això, ens toca estar a les cantines, parlar amb consumidors i usuaris, visitar fàbriques i comerços, i navegar per les xarxes: les que estan morint i les que comencen a treure el cap. Hem de traslladar el bar al comitè de direcció, perquè el comitè difícilment hi anirà.
Només així podem detectar tendències incipients, canvis d’humor col·lectius o preocupacions emergents abans que es converteixin en evidents. Estar al dia no és només llegir la premsa o seguir els influencers de torn (que també): és tenir la curiositat de mirar més enllà del titular, d’anar al detall i, sobretot, d’escoltar. Escoltar de veritat. La comunicació efectiva neix del coneixement profund del context, i aquest context canvia cada dia.
Formar-se, ensenyar i mantenir-se connectat amb realitats diverses és, per tant, molt més que una bona pràctica professional: és una actitud. És entendre que només es pot liderar la conversa si saps en quina llengua parla la societat avui.
A Síntesi fa 30 anys que expliquem històries perquè fa 30 anys que n’escoltem. No podríem fer una cosa sense l’altra, perquè per comunicar bé, abans cal escoltar bé.
0 Comentaris