Des de fa setmanes, a Síntesi estem col·laborant amb una important institució educativa catalana en la producció d’un pòdcast. A través de diversos capítols, aquesta institució busca explicar la seva estratègia de present i de futur en relació amb els seus alumnes, una informació valuosa per a la seva pròpia comunitat   —alumnes, mestres, famílies…—, però que també pot ser molt útil per a la resta de la societat. És, per tant, un instrument potent de comunicació interna i també externa. I així s’ha dissenyat.

I per què un pòdcast? Es podria haver optat per continguts escrits o per material audiovisual, però el pòdcast aportava en aquest cas diversos avantatges:

• Rapidesa i agilitat. Respecte al vídeo i fins i tot respecte del contingut escrit, l’àudio es pot treballar de manera més ràpida i àgil. A partir d’un disseny previ que concreti els continguts de cada capítol, la gravació del material essencial no acostuma a hipotecar massa temps. En el cas que explicava a l’inici de l’article, per posar un exemple, es van gravar diversos capítols en un sol matí.  

• Costos assequibles. L’equipament necessari per fer les gravacions —micròfon,  auriculars, aparell de gravació…— significa ara mateix uns costos molt menors que si es vol gravar en vídeo. A més, no es requereix tant de personal i l’edició del material sol ser molt més senzilla; a no ser que es vulgui produir un contingut molt i molt professional.

• En primera persona. Respecte al contingut escrit, l’àudio aporta una qualitat impagable, que és el testimoni en primera persona, la sensació d’intimitat. No és el mateix llegir-ho que sentir-ho. Això ens ho explicava molt bé Jaume Serra, responsable del grup Prisa a Catalunya, precisament en un dels capítols del nostre pòdcast sobre comunicació “Parlem amb Síntesi”.

A aquestes tres qualitats, podríem afegir-hi encara la versatilitat —materials escapçables, adaptables, combinables…—, que confereixen al pòdcast i al contingut d’àudio en general la capacitat de ser molt més mal·leables que els continguts en vídeo, sobretot pensant en les xarxes socials. No es tracta de substituir l’un per l’altre, sinó de tenir clar que el vídeo no sempre és necessari ni adequat per a la nostra estratègia de comunicació i que cal tenir present sempre l’alternativa de l’àudio, que ens pot garantir bons resultats de manera àgil i amb qualitat professional. És a dir, cada format té unes utilitats específiques i cal decidir quin és el millor en cada cas. I més ara que els pòdcasts han passat a ser ja de consum massiu, com explicàvem en aquest article de fa uns mesos.

I això que val per a una institució educativa, és clar, també val per a qualsevol empresa o organització, tant en comunicació externa com interna. Pensant en els propis treballadors, per exemple, els memoràndums potser passen millor quan s’escolten? Les instruccions internes són més entenedores? Els casos d’èxit dels companys explicats en primera persona a través d’àudio, ajuden més a reforçar la cultura corporativa? Els missatges del CEO escrits no són massa impersonals i, en canvi, guanyen en sinceritat gravats en àudio? Tots aquests interrogants es poden resoldre també amb vídeos, cert, però l’àudio té en aquest cas una característica imbatible: l’escoltes quan vols i mentre fas qualsevol altra cosa.