A més de desconnectar una mica de la rutina diària —cosa que tothom hauria de poder fer—, aquest estiu he hagut de dedicar estones a desentrellar alguns tràmits administratius. Faig servir a propòsit el verb desentrellar —treure l’entrellat, penetrar en el fons (d’una cosa que apareix confusa), segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans— perquè s’ha de dir que m’ha costat més entendre què havia de fer que no pas fer el que havia de fer, un cop entès. 

Ara que comença el nou curs escolar i tot són propòsits i objectius, podríem dir que l’experiència evidencia que aconseguir una comunicació clara i entenedora arreu en la relació entre administracions públiques i ciutadania continua essent una assignatura que necessita millorar. Ho repassem?

La comunicació clara es defineix com la “transmissió directa, transparent i eficaç d’informació rellevant per a la ciutadania a través de qualsevol tipus de canals i mitjans”. Va dirigida a tota la població, independentment de l’edat, del grau d’alfabetització, del lloc on es troba, dels mitjans econòmics de què disposa, etc., i està basada en una sèrie de normes de redacció que faciliten la comprensió dels textos, així com uns models d’estructura entenedora i un disseny gràfic adequat.

O sigui que no es tracta només de canviar un concepte tècnic per unes paraules més planeres. És una estratègia completa que aborda el vocabulari, la gramàtica, la sintaxi, el disseny… i, al cap i a la fi, la concepció global dels missatges des del primer moment, com expliquem des de Síntesi. 

Hem de felicitar l’aposta que diferents administracions públiques ja han fet en aquest sentit, amb la publicació de guies específiques sobre la comunicació clara que van actualitzant. La Generalitat de Catalunya, per exemple, va publicar la nova versió de la seva guia de comunicació clara just abans de l’estiu. 

Totes les guies són benvingudes, perquè assenyalen el camí que cal seguir, però se n’ha de potenciar la pràctica més i millor.

Com a cas pràctic de comunicació clara en un àmbit encara més feixuc que l’administratiu general com és el judicial, tenim l’exemple recent de la magistrada Gloria Poyatos que a primers d’agost vaig llegir a La Vanguardia (Que bé va llegir bones notícies!, tot sigui dit de passada). La magistrada de la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de Canàries va optar per emetre un vot particular per poder explicar de manera senzilla a un nen de 10 anys amb autisme que la justícia li donava la raó a ell i a la seva família en la sol·licitud de reconeixement del 45 % de discapacitat que li havia estat denegada per l’administració.

La magistrada Poyatos —com també la reconeguda jutge Isabel Giménez— defensa l’adaptació del llenguatge judicial i fer-lo més comprensible per a les persones a les quals va adreçada una sentència. “De què serveix una sentència si un ciutadà no entén el que li diem?”, assenyala. 

Quanta raó!

Per cert, la comunicació clara no és una necessitat exclusiva de les administracions públiques. Totes les organitzacions s’hi han d’adaptar per evitar que els seus missatges acabin sent un escull per als receptors als quals pretenen arribar. Perquè, de què serveix un missatge si els seus receptors no l’entenen?

Si us ve de gust, d’aquí no res podreu veure com en parlen en Jordi Martínez, director de Síntesi, i l’Estrella Montolío, catedràtica de Llengua Espanyola de la Universitat de Barcelona i reconegudíssima experta en comunicació clara, a les Sobretaules amb Síntesi, l’espai de reflexió sobre la comunicació que hem preparat en el marc del 30 aniversari de la nostra consultora i que emetrem per les xarxes. No us ho perdeu!