Amb l’eclosió de les xarxes socials i les plataformes digitals, la comunicació, per a qualsevol organització, s’ha convertit en una necessitat. Abans era un valor, una aposta que alguns feien amb finalitats estratègiques, i els que optaven pel silenci –la discreció, si voleu– passaven desapercebuts sense més. Ara passa just el contrari: el silenci penalitza i la comunicació s’ha tornat indispensable.

Els plans de comunicació esdevenen una eina cabdal en aquest marc per assegurar a qualsevol organització un relat creïble, una planificació acurada, uns canals adequats, uns missatges claus… En definitiva, una comunicació “endreçada”, sense improvisacions estranyes, sobre la qual bastir una reputació sòlida. En aquest article, la Dolors Gordils explica molt bé perquè cal tenir un pla de comunicació; una necessitat que, incomprensiblement, encara molts no entenen.

Però un pla de comunicació, a banda de fer-lo, cal implantar-lo. La pitjor idea que es pot tenir és guardar-lo en un calaix perquè no agafi pols. Sembla una fotesa, però us faríeu creus de la quantitat d’organitzacions que encara ara es queden tan cofoies amb el seu pla nou de trinca, però que són incapaces de posar-lo en marxa.

I aquí, per la nostra experiència des de fa gairebé 30 anys, sabem que hi ha dues accions complementàries que ajuden a garantir una aplicació correcta del pla. La primera és l’acompanyament. Els plans de comunicació inclouen tot un seguit d’accions concretes i normalment calendaritzades per anar desplegant al llarg dels mesos o anys següents. Però a les organitzacions no acostuma a haver-hi prou professionals de la comunicació o, si n’hi ha, prou feina tenen. O sigui que un acompanyament extern esdevé un puntal bàsic per implementar aquestes accions.

És per això que a Síntesi, sempre que fem un pla de comunicació, proposem aquest acompanyament, que d’alguna manera fa de motor per a la implementació del pla. La nostra missió és ser la mà dreta de la direcció de comunicació fent un seguiment constant de les accions per assegurar que es duen a terme segons el pla i per corregir, si cal, desviacions en la ruta establerta. D’aquesta manera, la direcció de comunicació no veu alterada la seva activitat i pot seguir concentrada en el dia a dia de l’organització. 

El segon element important és la formació. Tenir dins de les organitzacions persones que tinguin capacitació en comunicació és ara més important que mai, ja que avui tothom comunica en tot moment. Ells i elles seran els garants de que les accions comunicatives tinguin la solidesa i la coherència necessàries per no “derrapar” en cap moment. La formació evita la improvisació, i això és cabdal en el cas d’aquelles persones que han de fer, en algun moment, de portaveus de l’organització.

Formar i acompanyar, doncs, per comunicar més i, sobretot, millor.