Si comptéssim la quantitat de continguts corporatius que s’emeten al dia a través de webs, xarxes, acords de branded content i versions digitals de mitjans de comunicació i analitzéssim la qualitat i l’interès real que desperten aquests continguts entre els diferents públics i destinataris, ens esgarrifaríem de veure que no aprovarien cap mena d’examen qualitatiu i que, en realitat, no interessen gairebé a ningú. Per què? Doncs pel simple fet que, en la majoria de casos, es tracta de publicitat encoberta i de baixa qualitat. Avui, dir que som els millors, que tenim els millors serveis, que som l’empresa més valorada pels empleats, que som els més sostenibles i que tot el que fem és en benefici de les persones i del futur de la societat, no aixeca passions.

Els continguts corporatius necessiten urgentment una sacsejada. Necessitem com l’aigua incorporar criteris periodístics de valor afegit als plans editorials de les empreses perquè, si no,  correm el risc de fer de la comunicació corporativa quelcom sense valor i sense interès. Si el que volem és arribar en condicions, ser creïbles i ser valorats per les audiències, no trigarem a veure veritables redaccions de continguts associades a les direccions de comunicació de les diferents organitzacions.

Per comptes d’un publireportatge sense suc ni bruc, algú s’imagina un reportatge interessant parlant, per exemple, de com es fabrica realment un producte? Algú pensa en una entrevista seriosa a aquell directiu per comptes d’unes declaracions amanides i sense cap aportació de valor? Algú visualitza una crònica periodística de qualitat per descriure el nou projecte tecnològic de l’empresa? El periodisme corporatiu té futur si realment el convertim en periodisme qualitatiu i de valor afegit. 

Aleshores, deixem de pensar en omplir espais per cobrir quotes i expedients i comencem a pensar en com interessar els diferents públics amb informacions valuoses i atractives, encara que no siguin un raspall ni un massatge per a l’organització.

Als futurs periodistes sempre els dic que hi ha molt camp per córrer a les empreses, però que no es deixin entabanar per les inèrcies del màrqueting, del CEO, del SEM i de tot allò que fa inviable un bon article.