Aquesta és la història de l’Omar i el Herz, dos joves palestins que a mitjans d’abril van decidir compartir amb el món el seu dia a dia a la Franja de Gaza. Aquesta és la història de dos nois que han sabut connectar amb 1,5 milions de persones en poc més d’un mes. És una història que ens ensenya moltes coses i molt importants sobre la guerra, la vida i l’amistat. Però també n’ensenya d’altres sobre comunicació.

L’Omar i el Herz han estat capaços de crear un mitjà en una zona de guerra amb un simple mòbil. Una mena de Diari d’Anna Frank del segle XXI relatat en directe i en el qual demostren una resiliència admirable.

Amb 18 i 19 anys han creat un estil propi que sorprèn per la positivitat i l’energia, han generat una rutina comunicativa (cada dia publiquen un vídeo d’uns 60 segons) i han construït una comunitat fidel que els segueix i espera les seves notícies. Tenen voluntat d’arribar al màxim de persones possibles, celebrant amb els seus seguidors cada fita assolida (els 10.000, els 100.000, el milió) i convidant l’audiència a compartir els continguts. Usen l’anglès com a llengua franca i Instagram com a mitjà quasi universal.

Només ens parlen de la seva vida, sí. I possiblement no tenen voluntat d’imparcialitat, però en demostren més que molts mitjans, com en aquest post –possiblement un dels més tristos– en què expliquen l’atac a Rafah de fa uns dies.

L’Omar i el Herz són un exemple de perseverança que no podem oblidar en aquells moments en què ens ofeguem perquè el pressupost no ens arriba per contractar un dissenyador, no sabem com gestionar els contactes d’una base de dades sense el nostre CRM de referència o bé el temps se’ns menja en una entrega. Un mòbil, dos adolescents i un propòsit guanyen la batalla. Gràcies Omar i Herz.