Segur que les facultats ja fan servir el cas de la foto de Kate Middleton per explicar l’efecte bumerang, aquell que provoca una acció de màrqueting o de comunicació quan obté un resultat contrari a l’esperat i acaba anant a la contra de qui l’ha impulsada.

Vagi per endavant el màxim respecte per la persona i la seva intimitat, més encara després de l’anunci sobre la seva malaltia, però del cas i de la crisi que ha generat se n’ha parlat i se’n continuarà parlant. Aquí l’aprofitarem per insistir una vegada més que cap organització, cap, per més ben preparada que estigui, queda eximida de patir una crisi. 

Per això, i tenint en compte els fets, no resulta sobrer recordar algunes qüestions bàsiques per estalviar-nos efectes no desitjats en la nostra comunicació:

1. Cap improvisació. Una bona planificació ajuda a identificar escenaris, ordinaris i de crisi; a definir rols i responsabilitats i a desenvolupar accions i missatges clau per a cada situació.

2. El públic. Conèixer bé a qui ens volem adreçar i com és aquest qui. Per poder adequar i adaptar sempre el missatge a l’audiència.

3. Claredat i coherència. Per evitar interpretacions errònies o percepcions negatives.

4. Autenticitat i transparència. Per no perdre la confiança del públic.

5. Escolta activa. El feedback és important. No es poden desatendre les reaccions que hi hagi, especialment si són negatives.

És evident que sempre pot fallar alguna cosa, perquè ningú és infal·lible. Si passa, cal saber què ha fallat i per què. 

I en el cas de la foto de Middleton, més enllà dels interrogants sobre el fet que cap control intern d’una organització que se suposa ben preparada s’adonés o advertís de la no conveniència de publicar una imatge retocada, l’efecte bumerang també afecta aquells que defensem el paper de verificació del periodisme. Que alguns mitjans de comunicació publiquessin la foto sense cap mena de filtre, no ajuda en la reivindicació del periodisme com a peça fonamental contra la desinformació.